Ian Stevenson i les proves científiques de la reencarnació.

Ian Stevenson i les proves científiques de la reencarnació.

Societat.

Per: pijamasurf. Dijous, 16 de juliol del 2009.

Ian Stevenson va estudiar al llarg de la seva vida més de 3 mil casos de nens capaços de recordar les seves vides anteriors, l’evidència sembla concloure que tu i jo hem estat en aquest planeta abans d’aquesta darrera vegada per la muntanya russa de la vida.

El Llibre Tibetà dels Morts ensenya una sèrie de tècniques, des de respiracions, visualitzacions i mantres, per a abordar el viatge de la mort i no tornar a la vida. De la mateixa forma que algunes persones descriuen visions de llum durant experiències properes a la mort, El Llibre Tibetà dels Morts o Bardo Thodol parla d’una Llum Radiant, la qual el viatger, o psiconauta, ha de seguir per a no tornar a la roda del karma i a la il·lusió dels seus pensaments, del seu ego. Recordo haver llegit el pròleg d’una edició d’aquest llibre que comptava amb una introducció de Carl Jung, en el qual s’esmentava la resposta d’un monjo a la pregunta que no hi havia cap evidència de la reencarnació ja que ningú havia tornat de la mort, a la qual el monjo havia respost tranquil·lament: «Però al contrari tots hem tornat de la mort».

Ian Stevenson.

El bioquímic i professor de psiquiatria canadenca Ian Stevenson va dedicar gran part de la seva vida a l’estudi científic de la reencarnació. Durant més de 40 anys Stevenson va estudiar més de 3 mil casos de nens que semblaven recordar experiències d’altres vides, documentant el que deien i contrastant dades amb les vides de les persones que deien haver estat.

Stevenson, amic de l’escriptor anglès Aldous Huxley, va ser un dels primers científics a experimentar en els 50s amb LSD, una experiència que va transformar la seva vida. En 1957 va ser nomenat Director de la Facultat de Psiquiatria de la Universitat de Virgínia, una de les poques universitats que realitzen estudis paranormals. En 1967 l’inventor Charles Carlson va donar un milió de dòlars a la Universitat de Virgínia i un altre més a Stevenson per a invertir en la seva recerca.

A diferència d’aquells que usen la hipnosi com a mètode per a obtenir informació sobre suposades vides passades, Stevenson va basar els seus estudis en nens de 2 a 4 anys que pel que sembla poden recordar episodis de les seves vides anteriors i proveir dades que poden ser comprovades. Molts dels casos de Stevenson semblen ser detonats per una mort violenta. En diversos casos va recopilar testimoniatges i registres mèdics relacionats a marques de naixement i deformacions congènites que semblaven correspondre a la mena de mort descrita pels nens i registrades en les autòpsies de les persones que deien ser.

Segons Stevenson entre els 5 i 7 anys els nens comencen a perdre la memòria de les seves vides passades.

Believe in Reincarnation.

Un dels casos més interessants és el de la nena Swarnlata Mishra, nascuda a Pradesh, l’Índia, el 1948. Als tres anys Swarnlata ja li havia donat dades a la seva família que feien possibles la identificació de la seva família passada, això mentre anava de viatge amb el seu pare pel poble de Katni al qual li va suggerir que anessin a «prendre un millor te a la seva casa».

Allò extraordinari d’aquest cas és que la memòria de Swarnlata no es va dissoldre amb el temps, el 1959 el Professor Sri H. N. Banerjee, col·lega de Stevenson, va prendre el cas i va ser capaç de trobar, a partir de la informació donada per la nena, la casa a Katni on havia viscut Biya Pathak, la dona que segons Swarnlata havia estat en la seva vida anterior, i que havia mort en 1938.

Dies després Biya-Swarnlata va ser portada a la seva antiga casa per a conèixer a la seva família passada, als qui va reconèixer i va revelar secrets com dir-li al seu ex marit Sri Pandey que tenia amagades 1200 rupies en una caixa o que havia tingut dents d’or. En els seus documents Stevenson descriu la sorpresa de tots els presents i l’actitud maternal que va prendre Biya Swarnlata amb els seus fills nomenant-los pels seus sobrenoms afectius.

Stevenson va visitar a Biya-Swarnlata el 1961 i va presenciar una visita a la seva antiga família, sorprès per l’afecte amb el qual es relacionaven.

Segons el col·lega de Stevenson i continuador dels seus estudis, Peter Ramster, el cas més contundent és el de nena australiana, Gwen McDonald, que sosté haver estat Rose Duncan, una dona de Somerset, Anglaterra, que va viure al final del segle XVIII. Segons Ramster, la nena va descriure diverses localitzacions de cases que ja no existeixen, poblats i persones que després d’una extensa recerca van ser comprovades. Aquest cas va ser revisat pel Dr. Basil Cottle de la Universitat de Bristol.

Com aquest cas semblen haver-hi centenars, un dels més actuals és l’exposat en el següent vídeo d’ABC, en el qual un nen als Estats Units amb una estranya afició pels avions de guerra va revelar als seus incrèduls pares dades fidedignes sobre un pilot que va morir en la Segona Guerra Mundial.

Encara que tota l’evidència que va recopilar al llarg de la seva vida va fer que Ian Stevenson cregués fermament en la realitat de la reencarnació o transmigració, mai no va poder formular una teoria convincent de com és que esdevé la transferència d’una personalitat a un altre cos. Almenys no científicament. El seu col·lega de la Universitat de Virgínia argumenta que ja que en l’acte d’observació es col·lapsa la funció d’ona, podria ser que la consciència no sigui solament un subproducte del cervell físic sinó una entitat separada a l’univers que pot imbuir-se a un cos i d’aquesta forma existir després de la mort del cervell. Usa l’analogia de com una televisió és requerida per a decodificar un senyal però no produeix el senyal, de la mateixa forma el cervell podria ser solament el sintonitzador de la consciència.

La creença en la transmigració de les ànimes o metempsicosi, usant el terme grec, és part de la història del pensament humà, des de l’hinduisme i la majoria de les religions orientals fins fins i tot del primer cristianisme (Justinià va haver d’abolir la creença en la reencarnació l’any 549). Grans ments de la humanitat han sostingut l’existència de la reencarnació: Pitàgores famosament va reconèixer a un amic en veure a un gos; Plató a «La República» parla que les ànimes abans de néixer trien la seva vida futura; el filòsof alemany Schopenhauer va ser influenciat pels Vedes i va formular una visió dual entre la Voluntat (el món real) i la Representació (la il·lusió) en la qual la reencarnació era; el psicòleg Carl Jung parla en el seu llibre «Memòries, Somnis, Reflexions» que de nen recordava haver estat un home molt vell del segle XVIII.

No obstant això la ciència establerta i la major part de la societat sembla evitar el tema, existeixi o no evidència, sembla preferir no indagar massa. L’escriptor anglès Alan Watts parla que en una societat com en la que vivim una de les grans formes de control que té l’estat és la por a la mort dels ciutadans, si no existeix por a la mort, al desconegut, no hi ha d’on subjectar-nos. «L’art del govern és omplir el buit més enllà de la mort amb amenaces no especificades per a poder controlar a la gent dient “si no fas el que dic et mato, o et mataràs a tu mateix”, i mentre tinguem por d’això i pensem en la mort d’aquesta forma podrem ser controlats». Però que succeeix quan ja no li tenim por a la mort, quan coneixem el desconegut?

Alas! when the Uncertain Experiencing of Reality is dawning upon me here,

With every thought of fear or terror or awe for all [apparitional appearances] set aside,

May I recognize whatever [visions] appear, as the reflections of mine own consciousness;

May I know them to be of the nature of apparitions in the Bardo: When at this all-important moment [of opportunity] of achieving a great end.

May I not fear the bands of Peaceful and Wrathful [Deities], mine own thought-forms.

(Bardo Thodol).

Més informació:

Scientific Proof of Reincarnation: Dr. Ian Stevenson.

http://reluctant-messenger.com/reincarnation-proof.htm#about

Bardo Thodol (Libro Tibetano de los Muertos).

http://reluctant-messenger.com/tibetan-book-of-the-dead.htm

Reincarnation (Crystal Links).

http://www.crystalinks.com/reincarnation.html

AlanWatts.com.

http://www.alanwatts.com/

Scientific Proof of Reincarnation Project.

http://www.proofofreincarnation.com/

Entrevista con Ian Stevenson (OMNI Magazine).

http://grantlawrence.blogspot.com/2009/04/scientific-proof-of-reincarnation-dr.html

DMT: SPIRITUAL TECHNOLOGY FOR THE VOYAGE OF DEATH.

http://www.youtube.com/watch?v=6MQUGjd21MA

Enllaç de l’article original en castellà i anglès:

https://pijamasurf.com/2009/07/ian-stevenson-y-las-pruebas-cientificas-de-la-reencarnacion/

Xerrada / Conferència a Barcelona: «La vida abans de Néixer». Doctor Cabouli. 7 de maig del 2019.

Conferència a Barcelona: «La vida abans de Néixer».

Dr. José Luis Cabouli.

Dimarts, 7 de maig 2019 a les 20h.

Lloc: Cafè de l’Òpera en Barcelona.

La Rambla, 74 (davant del Gran Teatre del Liceu).

Al final de la conferència, el Dr. José Luis Cabouli obrirà el debat, plantejant-se totes les opinions o interrogants que sorgeixin sobre el tema en qüestió.

Per a confirmar assistència o qualsevol altra consulta heu de prendre contacte amb Montserrat Guàrdia.

Telèfon: 654 11 35 51.

Conferència: «La vida abans de néixer», amb el Doctor José Luis Cabouli. 7‑5‑2019.

Conferència: «La vida abans de néixer», amb el Doctor José Luis Cabouli. 7‑5‑2019.

Conferència dimarts, 7 de maig de 2019.

«La vida abans de néixer».

Ponent: Doctor José Luis Cabouli.

Per a garantir plaça cal realitzar reserva prèvia al telèfon / WhatsApp: 654113551.

El preu popular de 5€ és per a sufragar les despeses de publicitat, i organització de l’esmentat esdeveniment.

Lloc: Cafè de l’Òpera.

Consumició mínima obligatòria.

La Rambla, 74, de Barcelona (Davant del gran Teatre del Liceu).

Dia: Dimarts, 7 de maig del 2019.

Hora: 20 hores.

La vida abans de néixer és un dels períodes més fascinants de la nostra història personal. En aquest univers tancat que és el ventre matern el bebè té una consciència que està present des del mateix instant de la concepció. 🤰Aquesta consciència porta amb ell mateix el record de les seves experiències anteriors i viu intensament tots els esdeveniments que esdevenen durant la seva vida intrauterina. Dins del ventre matern el bebè enregistra els estats afectius més subtils i complexos de la seva mare, en primer lloc, i del seu entorn familiar. Les emocions, pensaments i creences de la mare i de l’entorn familiar queden enregistrats per sempre com a propis en la nostra memòria subconscient i des d’allí condicionen i dirigeixen la nostra conducta en la vida adulta.

En aquesta xerrada el Doctor Cabouli compartirà la seva experiència clínica en el treball amb la vida intrauterina dins del marc de la teràpia de vides passades. Aquesta xerrada pot ser de particular interès per a futures mares, embarassades, dides, llevadores, obstetres i professionals de l’àrea de la salut.

Al final de la conferència, el Doctor José Luis Cabouli obrirà el debat plantejant-se totes les opinions o interrogants que sorgeixin sobre el tema en qüestió.

L’autor signarà exemplars dels seus llibres.

Per a més informació entreu en el següent enllaç:

https://montseguardia.blogspot.com/2019/04/conferencia-la-vida-antes-de-nacer.html

Us hi esperem!!!!