José Luis Cabouli: «El teu ego no suporta tota la veritat».
La Vanguardia. Dissabte, 23 d’agost de 2003. La Contra.
José Luis Cabouli: «El teu ego no suporta tota la veritat».
Tinc 52 anys. Vaig néixer a Buenos Aires. Vaig ser cirurgià plàstic, però dels que no es fan rics, i avui sóc terapeuta regressiu. Tinc un fill de 10 mesos i un altre de 20 anys. Crec que en aquesta vida purguem errades de vides anteriors que hem de solucionar amb amor i traumes terribles dels que hem de deslliurar-nos al recordar la nostra consciència.
José Luis Cabouli. Foto: José María Alguersuari.
Terapeuta Regressiu.
Un pacient em deia que tenia un mal de panxa que se li accentuava en discussions de parella pels seus propis atacs de gelosia.
–Què li va recomanar?–
–Li vaig demanar que em descrivís el dolor i em va dir: «És com si tingués un punyal clavat a l’estómac». Jo vaig prendre la frase de forma literal, com faria el propi subconscient del meu pacient, i li vaig interrogar fins que va arribar a l’experiència causant del símptoma.–
–Una úlcera?–
–Una baralla en una taverna en la qual el meu pacient acaba de descobrir que la seva dona li ha estat infidel i l’altre li apunyalava.–
–Llavors és normal que li fes mal…–
–No, és que la baralla va ser en una vida anterior. En la teràpia va reviure la ràbia, l’odi, la ira i la desconfiança cap a la seva dona i es va alliberar. Perquè quan la mort passa en segons, la consciència es queda atrapada en l’estupor abans de comprendre que ha mort.–
–I com recorda ara ell que va ser un altre?–
–Al passat només s’arriba per l’emoció, així que intento que el pacient no raoni, que evoqui sensacions i sentiments.–
–Buf, quin culebró.–
–No crei si no vol en la vida passada, però sí en el subconscient que, com deia Sábato, és més real que la realitat. Llavors intentarem esgotar totes aquestes sensacions desagradables perquè pugui alliberar la seva consciència congelada en el temps per l’esglai de la mort sobtada.–
–I si el dolor és culpa d’una úlcera?–
–Llavors el pacient ja no hagués arribat a la meva consulta. El que li passa és que quan es troba davant d’una situació semblant a la d’anteriors vides, es reprèn el símptoma del dolor al ventre, perquè la seva consciència està atrapada en aquest instant. Jo intento que revisqui intensament totes aquelles emocions de ràbia i dolor perquè la seva consciència es pot desprendre d’aquest cos que ja no té res a veure amb ell.–
–I si ell s’ha inventat tot això de la baralla o, suggestionat, el treu d’una pel·lícula?–
–Ja li he dit que hi ha qui creu que aquests episodis reviscuts són meres fantasies del subconscient: bo, en qualsevol cas per al subconscient qualsevol cosa que coneix és veritable. Així que si exhaureix aquest dolor alliberarà al pacient del seu propi fantasma. A la certesa que el seu trauma sigui anterior a la seva pròpia vida potser arribi més tard.–
–Com recordaria jo altres vides?–
–Per començar, a la teràpia regressiva no es pot anar per curiositat, cal arribar per necessitat per un símptoma inexplicable. Aquest símptoma present ens portarà al trauma passat mitjançant les emocions que es reviuen. I hi ha tres grans moments on s’expressen aquests traumes anteriors: la mort, l’experiència fetal i la primera infància.–
–¿Vostè recorda el seu naixement?–
–Sí. He reviscut les emocions de voler sortir, el fred de la sala, sensacions de compressió, d’ofec… Però sóc incapaç d’evocar imatges. I he tingut una pacient que va recordar la seva ràbia per l’absència de la seva mare …–
–En el part?–
–Sí, la seva mare dormia anestesiada i va ser la germana de la seva mare, la seva tia, qui en realitat la va rentar quan va néixer i després em va explicar que va tenir sempre una relació molt especial amb aquella tia seva i, en canvi, va mantenir certa distància amb la seva mare. El curiós és que ningú li havia explicat abans que la seva mare va ser anestesiada en el seu part.–
–Potser ho va sentir sense saber-ho…–
–Jo crec que ho va viure i ho pot recordar. Per què no? A més, hi ha una analogia clara entre el trauma sofert en vides passades i el naixement. Per exemple, les morts per penjament o d’anòxia en una altra vida solen reflectir-se en circulars de cordó en el moment del part en la vida actual.–
–I no pot tractar-se simplement d’un mal record d’infantesa?–
–Jo vaig ser cirurgià abans de dedicar-me a la teràpia regressiva, després de familiaritzar-me amb els treballs del doctor Morris Netherton. Una de les meves pacients patia dolors continuats i inexplicables a l’esquena amb contractures contínues…–
–¿Postura incorrecta? ¿Estrès?–
–La vam intervenir dos cops i li vam arribar a treure part de l’os de l’escàpula sense resultat. Jo vaig provar la teràpia de Netherton i vam arribar junts a reviure una experiència de tortura a l’edat mitjana.–
–Vaja pel·lícula!–
–Doncs va donar resultat. I jo mateix patia una gastritis inexplicable fins que vaig reviure una batalla en una vida anterior en la qual em van clavar una llança.–
–Doncs jo prefereixo la gastritis, escolti.–
–El subconscient et porta allà on la consciència ha de treballar en alliberar-nos d’una experiència traumàtica.–
–I les tremendes bacanals romanes no es poden recordar?–
–Els records agradables no deixen empremta. Els traumes es superen a reviure’ls i en compensar els teus propis comportaments mesquins, egoistes o cruels amb un nou amor que recuperi l’equilibri universal.–
–I si no puc evocar cap vida anterior?–
–El bloqueig en la teràpia només es produeix quan el pacient té alguna cosa a amagar i empra la seva energia en què no aflori. El teu ego no suporta tota la veritat perquè és massa humiliant i tractes d’ocultar-la.–
–I haver estat Cleopatra o Napoleó…?–
–No he conegut mai a cap pacient que hagués tingut una vida anterior cèlebre o glamourosa. Tots recorden vides i morts cruels d’ignots i desgraciats éssers humans.–
Lluís Amiguet.
Una passa.
Va ser una passa molt petita per a la humanitat, però molt gran per a mi, però no aconsegueixo recordar el moment del meu naixement amb nitidesa tot i que m’he deixat algunes hores en el tràngol, la qual cosa no impedeix que els convidi (no hi ha cap perill) a intentar a partir, com diu Cabouli, de sensacions: olors, fred i calor, sorolls, llums… i un cop descoberts els misteris del propi part, l’eternitat. La metampsicosis o trasmigració de les ànimes és un acte de fe comuna a diverses religions i una possibilitat que va acariciar la psicoanàlisi jungiana. Ara intento acostar-me a la teràpia regressiva amb una crec que saludable distància que els recomano, encara que no veig major risc en el repte que el que amenaça les vostres carteres. I d’aquest aquí sabem tenir-nos cura.