Un cas de reencarnació immediata en el grup familiar. Teràpia de Vides Passades.
Un cas de reencarnació immediata en el grup familiar.
per Leopoldo Lage, Merlo, Sant Lluís, l’Argentina.
Marcela (45 anys), va venir a la consulta amb el propòsit de treballar la seva fòbia als gossos. Ja feia uns quants anys que els seus dos fills, de dotze i deu anys, li reclamaven que volien un gos com a mascota, però la Marcela tenia molta por als gossos fins al punt de no poder caminar sola pel seu barri en el qual abundaven molts cànids solts. Marcela desitjava alliberar-se d’aquesta por tan molesta que la duia a prendre actituds gairebé còmiques quan es topava amb algun gos, sense importar la seva grandària ni les circumstàncies.
Marcela era la menor de dues germanes; Amb la seva germana gran es portaven nou anys de diferència i els seus pares havien mort feia ja uns quants anys. Consultada sobre experiències traumàtiques amb gossos en la seva infantesa o en l’adolescència, va dir no recordar-ne cap d’especial.
Vam començar la teràpia amb la Marcela induint-la a reconèixer els símptomes i a recrear-los. A continuació la vaig guiar fins a entrar en l’experiència original en estat de regressió.
La Marcela reviu llavors una experiència en la qual ella és un nen mascle de cinc anys que està jugant sol al pati de casa seva. La seva mare es troba dins de casa. Al pati hi ha una escala que condueix a una terrassa i, sota l’escala, hi ha la gossa del nen amb les seves cries. Al nen li atreuen els cadells i decideix anar a jugar amb ells. El nen s’ajup per a ficar-se a la casella i, llavors, la gossa se li abalança al coll provocant-li una ferida de la qual brolla molta sang.
Davant els crits del nen, la seva mare hi acudeix desesperada i el porta ràpidament a l’hospital en el qual finalment mor mentre els doctors l’estan assistint.
La Marcela em relata llavors com surt del seu cos de nen i com veu als seus pares plorant desesperats i als metges retirant-li cables, canelles i agulles.
A continuació, la Marcela –parlant en gènere masculí– relata que un àngel ve a cercar-lo i que li diu que ho ha fet molt bé i que l’acompanyarà fins a la llum. El nen li demana a l’àngel que abans de marxar li deixi veure a la seva germana perquè ha d’estar patint.
Li pregunto per la seva germana, i el nen (la Marcela) diu que la seva germana es diu Betty, que és més gran que ell i que és al col·legi.
Després, el nen relata com veu a la Betty plorant a la seva habitació mirant la foto d’ell i que ell vol acariciar-la, però que no pot tocar-la. L’àngel li diu que ja és temps d’anar a la Llum i llavors se’n van, però ell li diu a l’àngel que està molt trist perquè no vol deixar sola a la seva germana.
Prosseguint amb el seu treball terapèutic, la Marcela assenyala que el moment més traumàtic d’aquesta experiència havia estat l’atac de la gossa. Les seves reaccions físiques en aquest moment són tractar de protegir-se de l’atac i cridar a la seva mama. Les seves reaccions emocionals, en aquest moment, són la por convertida en pànic en veure la sang cobrint-li el cos i les seves reaccions mentals són sorpresa i desesperació. La Marcela cridava: «vull a la meva mama!».
Ara una altra cosa a explicar serà de quina manera aquesta experiència l’afectava en la seva vida actual com a Marcela.
Un altre moment traumàtic és haver de deixar sola a la seva germana. La seva reacció emocional és una immensa tristesa i la seva reacció mental és «no vull deixar-la sola».
Fins aquí, podríem dir que aquest havia estat un treball normal dins dels àmbits de la TVP. Jo vaig quedar molt satisfet amb el treball realitzat sense imaginar que allò més increïble i sorprenent encara estava per succeir.
Resulta que quan la Marcela li va explicar a la seva germana gran, la Beatriz, allò que havia pogut veure durant el treball terapèutic, aquesta es va desmaiar i, quan va tornar en si, la Beatriz li va demanar a la Marcela les meves dades de contacte perquè necessitava parlar amb mi urgentment.
La Beatriz va arribar a l’entrevista amb mi uns minuts abans de l’horari pactat i, llavors, va començar a relatar-me una cosa increïble. La Beatriz em va explicar que ella era la germana gran de la Marcela i que quan ella, la Beatriz, tenia vuit anys, el seu germà petit de cinc anys, que es deia Víctor, havia estat mossegat per la seva gossa quan aquest va voler prendre-li un cadellet. El fet va ocórrer sota l’escala que portava a la terrassa de la casa i, com a conseqüència de la mossegada que li va perforar una artèria del coll, el seu germà va morir a l’hospital mentre l’atenien. Aquest fet va ser tan dolorós per a tota la família, que mai més no es va parlar d’aquest germà mort.
Al cap d’un mes d’aquest terrible episodi, la mare de la Beatriz es va adonar que estava embarassada de la Marcela. Al principi, aquest va ser un altre impacte terrible per a tota la família, però amb el córrer dels mesos d’embaràs una immensa felicitat va començar a envair a la família i tots, sense excepció, van sentir que el buit deixat pel Víctor estava sent ocupat per la Marcela.
La Beatriz em va relatar també que, durant els anys d’infantesa de la Marcela, aquesta tenia actituds estranyes com, per exemple, col·locar un joc més de coberts a la taula per «al seu germanet», i això provocava molt de desconcert en la família atès que els seus pares li havien demanat a la Beatriz que mai no li expliqués a la seva germana aquell fet tan dolorós. La Beatriz em va jurar que mai més no s’havia parlat de l’existència d’aquest germà i molt menys sobre les circumstàncies de la seva mort, la qual cosa s’entén ja que es tracta del típic cas d’un secret familiar gelosament guardat.
D’altra banda, els pares de la Beatriz eren immigrants russos que amb prou feines parlaven el castellà i no tenien família a l’Argentina, i això feia més remota la possibilitat que la Marcela sabés allò que havia passat per boca d’algun tercer. Més encara; després d’aquell desgraciat succés la família es va mudar a una altra casa perquè no suportaven veure el pati que els recordava l’esdeveniment. De manera que la Marcela ni tan sols no va conèixer la casa on havia succeït el fet.
Actualment, la Beatriz adora a la Marcela i ambdues s’avenen molt i estan molt unides.
L’experiència de la Marcela em va aconduir a mi mateix a la conclusió que es tracta d’un cas de reencarnació immediata dins del mateix grup familiar, una cosa que jo ni m’imaginava que pogués succeir però que evidentment obre un ventall de possibilitats per a investigar i conjecturar sobre la vida i la mort. És interessant assenyalar que la Marcela, en deixar el seu cos com a nen, no volia deixar sola a la seva germana malgrat la insistència de l’àngel perquè tornés a la Llum. Tal vegada, aquest desig d’acompanyar a la seva germana va ser allò que la va fer tornar o reencarnar de forma immediata.
Com a terapeuta i com a corol·lari d’aquesta història puc dir que la Marcela va superar la seva por als gossos i, encara que no s’acosta gaire a la mascota dels seus fills, avui és feliç perquè els seus fills poden gaudir del seu petit Canitx Toy.
Enllaç de l’article en castellà en el bloc «Publicacions i experiències» de Leopoldo Lage, del dijous, 29 de setembre del 2011:
http://notasleopoldolage.blogspot.com/2011/09/un-caso-de-reencarnacion-inmediata-en.html
Enllaç de l’article en castellà en el bloc «Teràpia de Vides Passades, José Luis Cabouli»:
https://www.vidaspasadas.com.ar/articulos/un%20caso.html
Un agraïment especial als Doctors Leopoldo Lage i José Luis Cabouli.