Albada d’un Nou Dia. Entrevista a Brian Weiss. 2007.

Albada d’un Nou Dia. Entrevista a Brian Weiss. 2007.

Doctor Brian Weiss.Entrevista a Brian Weiss per Dawn Light (Llum de l’Albada).

Aquest article ha estat recuperat d’internet. Presenta errades i llacunes que en alguns punts fan difícil la seva comprensió i traducció. Ens disculpem.

Brian Weiss.

Many Lives, Many Masters (Moltes Vides, Molts Mestres).El descobriment de Brian Weiss de la teràpia de regressió, que ell relata en el seu llibre Many Lives, Many Masters (Moltes Vides, Molts Mestres), va canviar per sempre la pràctica de la psicoteràpia, així com la vida dels seus clients i dels seus lectors. Els seus llibres es venen molt, n’ha escrit vuit, dóna conferències per tot el món, és President Emèrit de Psiquiatria en el Mount Sinaí Medical Center, continua atenent els seus pacients en la seva consulta de Miami i és la principal autoritat de la nació quan es refereix a la teràpia regressiva a vides passades. El seu treball ajuda la gent a aconseguir resultats en la seva sanació i en els seus viatges espirituals i de vida. El seu darrer llibre, Same Soul, Many Bodies (Molts cossos, una mateixa ànima), parla sobre les lliçons que dóna la vida, explica la «teràpia de progressió», els seus beneficis i com ha ajudat a molts dels seus clients.

New Visions Magazine. A conversation with Brian Weiss (Una conversa amb Brian Weiss).Aquesta és l’entrevista completa, d’una hora de duració, que li vaig fer a Brian Weiss al 2007, de la qual se’n va publicar un estracte en el número de setembre/octubre de la revista New Visions Magazine.

Dawn: –Per a sanar un problema particular o una condició ¿és important si fem una regressió a una vida anterior, ja viscuda, o una progressió a una vida futura? Podria ser igualment beneficiós viatjar a una vida passada o futura d’una altra persona per sanar-nos amb aquest mètode?–

Brian: –Això em sembla una cosa específica. Si tens un símptoma en la teva vida actual, aparentment té les seves arrels en una vida passada, i recordant aquella vida passada o l’incident que va donar peu als símptomes, hi ha un efecte alliberador. Això és semblant a la psicoteràpia tradicional, on les persones recorden esdeveniments traumàtics o significatius de la seva infantesa o adolescència. El mateix record té un efecte alliberador sobre els símptomes, i és com si la teràpia de vides passades fos molt semblant a la psicoteràpia tradicional en aquest sentit: com si recordant les causes desapareguessin els símptomes del temps present. També sembla que els records d’una vida passada siguin més importants en aquesta que les memòries futures, i que es tracta d’un tema complicat en si, perquè existeixen múltiples futurs possibles, i en endinsar-se en el futur, cosa que la física moderna ara també considera una possibilitat, sembla que ajuda més a la gent en les seves decisions que en els seus símptomes. De manera que diria que la regressió a una vida passada és una mica més específica per a curar els símptomes i sanar les malalties.–

Dawn: –Creu que la regressió a una vida passada i la progressió a una vida futura són essencials per la total sanació dels problemes i desafiaments d’aquesta vida?–

Brian: –No necessàriament essencials. Per algunes persones ho són més que per a unes altres, però certament, si algú té bloquejos o obstacles en la seva pau interior o en la seva alegria, si està bloquejat en el dolor o si té símptomes o malalties originades en vides anteriors, llavors certament la comprensió que les regressions o progressions poden proporcionar és molt útil per facilitar la resolució d’aquests símptomes o malalties, i pot ser de gran ajuda, però no és essencial per a tothom. Certament tots tenim curiositat sobre el que succeeix després de la nostra mort, sobre la vida després de la mort, de si ens reunirem amb els nostres essers estimats. Però no és essencial. Crec que és útil per a tots tenir aquesta perspectiva augmentada. Algunes persones que potser no són conscients de com en podria ser d´util, però que pensen que faran una regressió sols per curiositat, descobreixen que és molt més important del que creien. Així, malgrat que és important, i sovint de gran ajuda, no sempre és necessari o essencial.–

Dawn: –Què pensa d’altres mètodes de curació? N’hi ha cap que sigui complementari amb el seu?–

Brian: –Certament utilitzo altres mètodes de sanació en el meu treball. Sóc metge, psiquiatre i utilitzo també la psicoteràpia tradicional quan és necessari. Ocasionalment, juntament amb la teràpia de regressió, uso medicació si algú té el que jo veig com una malaltia biològica significativa. Però només en petites quantitats, i per períodes curts de temps, ja que les utilitzo únicament com una ajuda i de manera que aquestes altres teràpies siguin més útils. Perquè, per exemple, pensem que algú estigui greument deprimit, possiblement tindrà veritables dificultats per a la regressió ja que la seva depressió interferirà. De manera que, si podem alleujar la depressió, això permetrà que el treball de regressió sigui molt més efectiu. Hi ha moltes altres tècniques guaridores, com el treball energètic o la bioenergètica, que també són útils. De manera que aquesta és una de moltes teràpies de sanació.–

Dawn: –En quina mesura el descobriment de la teràpia de progressió ha canviat la seva visió de la vida i les eleccions que fa?–

Body Mind Spirit Expo.Brian: –Estic parlant de la teràpia de progressió, però en realitat en el taller de Filadèlfia (en la Mind Body Spirit Expo) ens enfocarem més en la teràpia de regressió. Potser també farem una progressió com a demostració d’allò que és, però cap a un futur llunyà, no en la vida present de cap dels participants. D’aquesta manera no hauran de preocupar-se del tema. Em sembla que anar al futur, repeteixo, és perfectament possible si et fixes en la física moderna, especialment en la Teoria de les Cordes, una derivació de la física quàntica, que postula múltiples dimensions i una infinitat d’universos. De manera que quan anem al futur, sigui com sigui el concepte que en té la gent, ho faig principalment per ajudar a prendre decisions. Per exemple, utilitzo molt la visualització en el meu treball, i si la gent, en aquest estat profund de relaxació, pot visualitzar futurs possibles per fixar-se en els seus sentiments davant del que estan observant, aquestes experiències seran de molt ajut. Per exemple, si has de prendre una decisió molt important sobre acceptar o no una feina a Los Angeles i ho compares amb el teu futur si et quedes a Filadèlfia o si acceptes una altra feina, diguem a Atlanta. Així potser tens uns certs sentiments o pensaments, o intuïcions, o a vegades simples revelacions sobre què seria millor per a tu. I això no és simplement una fantasia. És molt més que això perquè resulta que la gent pren millors decisions. O, per exemple, si anessis a una vida futura i veiessis les conseqüències de les teves accions d’aquesta vida com han resultat en el futur, anomenem-li karma, et pots avançar i canviar la teva conducta en aquesta vida per intentar aconseguir un futur millor o més agradable per a tu. Però repeteixo, en el taller de Filadèlfia, durant la conferència, sobretot faré treball sobre vides passades.–

Dawn: –Una de les coses sobre les quals va parlar va ser sobre múltiples dimensions que tenen lloc simultàniament. D’això en va parlar en el llibre de Neale Donald Walsch Home with God (A casa amb Déu) en Life that Never Ends (Una Vida Interminable). ¿Podria ser beneficiós parlar amb gent que està en aquests universos paral·lels veient les seves vides paral·leles?–

Brian: –Bé, crec que podrà ser, però és interessant perquè la major part del meu treball ara com a metge està enfocat a ajudar a la gent amb símptomes, amb malalties, amb símptomes físics, amb símptomes emocionals, amb problemes psicològics, a més d’ajudar la gent en el seu dol, perquè puguin entendre la mort i què és i què no és la mort, i fer-los sentir simplement una sensació de la seva pròpia eternitat o immortalitat. Això és molt important i li dono prioritat fins i tot per sobre d’experimentar dimensions paral·leles o la infinitat d’universos. Això són una espècie d’experiències cim, i crec que són molt importants quan la gent les experimenta, però són molt més rares. Incidentalment, estava amb Neale a Chicago, en una conferència dissabte a la nit, i parlàvem precisament d’aquestes coses que m’estàs preguntant ara. Una petita coincidència.–

Dawn: –Com explicaria el déjà vu? Creu que és la visió d’alguna cosa que vam fer en una vida paral·lela o que és el seu somni fet realitat? o ¿potser és el fet de mirar en aquesta vida (quan el déjà vu succeeix) des d’un temps o una vida anterior?–

Brian: –El déjà vu és una sensació de familiaritat, com si haguessis estat en un lloc amb anterioritat, o com si ja haguessis conegut abans a una determinada persona. La major part de la gent ho ha experimentat. Podries estar viatjant a Praga i ser-te molt familiar. Això pot ser per un somni, pot ser per una situació semblant en la qual t’has trobat en la teva vida present; també pot ser d’una vida passada en la qual efectivament vas estar en aquell lloc geogràfic, o vas conèixer aquesta persona en particular, que podria ser un company de l’ànima, una parella o una cosa semblant. De manera que a vegades ve d’una vida passada. Tinc casos com el d’una persona que visita una ciutat europea per primera vegada i sap perfectament com moure-s’hi, de tan familiar que li sembla. Sap on estava la vella església, encara que faci 150 anys que ja no hi és. Recorda l’estada secreta de l’església i el que hi va succeir. Això són casos de déjà vu que vénen de records de vides passades. Però també poden venir de la infantesa o d’altres circumstàncies, de manera que es necessita fer una mica de recerca per trobar l’origen del déjà vu.

Dawn: –Creu que algunes ànimes, després d’haver mort, continuen fent el paper d’una vida determinada (com la Mare María i altres mestres) i segueixen amb el mateix paper, apareixent-se als seus seguidors i devots?–

Brian: –Jo crec que la Terra és un lloc molt complex. És una dimensió física però on hi ha moltes, moltes dimensions i diferents nivells. A més, les ànimes, o esperits, són la part eterna de tots nosaltres, i tots estem connectats encara que hi ha moltes il·lusions sobre l’estar separats i la individualitat; es tracta d’una il·lusió molt forta. Així doncs, quan la gent mor, és a dir quan deixen el seu cos físic, ja que l’ànima no mor, segueix cap a altres dimensions i altres nivells de consciència, i allà experimentem ànimes molt variades amb vibracions molt diferents. Per exemple, una ànima molt evolucionada pot tornar a la dimensió física i pot assumir un altre cos físic, ho pot fer de manera voluntària. És el que els orientals diuen «energia del Bodhisattva». Però no és només un concepte oriental, està en totes les religions occidentals i les seves tradicions místiques i es pot manifestar d’aquella manera o aparèixer d’una forma diferent: una forma espiritual, una forma d’energia, de moltes maneres diferents. En realitat tot és energia, així quan aquestes coses succeeixen poden representar fenòmens diferents. Tant si es tracta d’energia del Bodhisattva, d’un mestre, d’un guia o d’un ésser espiritual que, per alguna raó, es manifesta per donar informació o donar un missatge. El que nosaltres anomenem Gràcia, en realitat és aquest tipus d’intervenció espiritual: per ajudar o prevenir un perill, o alguna cosa per l’estil. Aquestes coses no són rares, succeeixen molt sovint. Ara bé, la forma en què es manifesta l’ésser espiritual pot ser d’una forma que sigui familiar a la persona, de manera que aquesta se senti segura , que estigui més disposada a escoltar, que no s’espanti i, certament està dins dels poders o habilitats dels éssers espirituals, assumir qualsevol aparença que vulguin per manifestar-se a la persona de manera física.–

Dawn: –Existeixen ànimes que ajuden a d’altres a avançar cap a nivells més elevats d’evolució o de consciència després d’haver deixat el cos? Com una espècie de guies?–

Same Soul, Many Bodies (Molts cossos, una mateixa ànima).Brian: –Això succeeix contínuament. En realitat està previst que així sigui. Tots avancem seguint la mateixa senda espiritual. Amb el temps tots ens graduarem, així que ningú no es gradua realment fins que tots ho fan. Tots estem connectats. Totes les ànimes estan realment connectades. I fins i tot el títol del meu últim llibre, Same Soul, Many Bodies (Molts cossos, una mateixa ànima), és una cita del filòsof romà Plotí, que va dir que hi ha la mateixa ànima en cada cos. Això té un significat doble. Un és que les ànimes es reencarnen de vides passades en l’anada present i en vides futures. Aquesta mateixa ànima animarà molts cossos. Però té també un significat més profund en el sentit que potser hi ha una ànima, ja que tots estem connectats, una espècie de súper-ànima o gran ànima i tots som emanacions d’aquesta ànima superior. Així doncs estem connectats en aquest sentit i hem d’ajudar-nos els uns als altres per tirar endavant. Tant si estem en cos físic o fora d’ell, més enllà del cos físic continua havent-hi ensenyaments, continua havent-hi evolució, continua havent-hi creixement cap a dimensions més elevades, i aquesta és la direcció en la qual tots anem.–

Dawn: –Creu vostè que les coses estan funcionant correctament en les nostres vides sobre aquest planeta?–

Brian: –Crec que sí, en general, encara que pugui no semblar-ho, ja que aquest és un planeta interessant. Aquesta és una dimensió molt difícil. Té consistència física, de manera que tenim malaltia, pèrdua, mort, dolor, però és també un lloc on pot haver-hi gran alegria, amor, compassió i la possibilitat d’avançar més ràpidament en el nostre camí espiritual, hi ha moltes oportunitats de creixement. De manera que, encara que pugui no semblar-ho, pot fer l’efecte que estem perduts a causa de les guerres i la violència i la confusió que es dóna tot el temps, per la manera en què la gent tracta els altres i el planeta. En realitat penso que estem avançant en la direcció correcta i que això és una escola. Així, en una escola hi ha proves, la gent té la llibertat d’interrompre, de decidir repetir un curs, de cometre errades i aprendre d’aquestes errades. S’ha de veure des de la perspectiva que realment no existeix la mort, perquè som éssers espirituals. En realitat no hi ha naixement. Existim des d’abans de néixer en el nostre cos físic. Existirem després de la nostra mort. Si es veu des d’aquesta perspectiva, en realitat no estem tan perduts com sembla quan recollim el diari cada matí, o posem les notícies i les coses sembla que van tan malament en aquest planeta. Hi ha realment un camí evolutiu en el qual ens trobem tots, i això no ens va tan malament.–

Dawn: –Creu que la gent aprèn entre vides per ajudar en la pròxima vida o en les següents?–

Brian: –Sí, sempre estem aprenent. El fet que deixem anar un cos físic no significa que no continuem avançant i aprenent en l’altre costat. De fet, això és el que fem. També en l’altre costat continuem aprenent. Després tornem aquí, a l’estat físic, als nostres cossos, per veure si hem après les lliçons. També és important aprendre les lliçons a un nivell més profund, al nivell del cor, i no sols al cap o en la ment. Per exemple, si ets una persona compassiva, perquè saps que els éssers espirituals, que és la nostra veritable naturalesa, són intrínsecament compassius. Aquesta és la veritable raó, no perquè has estat castigat per haver estat violent en el segle XIV. Aquesta és una raó massa intel·lectual. Això és una escola, i se’ns està posant a prova tot el temps, però aprenem tant en l’altre costat com en aquest.–

Dawn: –Ha tingut experiència amb algú que tingui records d’aprenentatge entre vides?–

Brian: –Sí, això succeeix sovint. En el meu treball porto les persones a nivells més profunds. Això és molt segur, la gent ha vist molts exemples d’hipnosis al cinema o en la televisió que no eren exactes, però la veritat és que tu tens sempre el control, pots obrir els ulls en qualsevol moment etc., i mai no fas res en contra de la teva voluntat. És molt, molt segur. En aquests estats profunds, la gent pot experimentar esdeveniments de després de la mort, i tenir experiències. Per això hi ha quantitat de gent que ha estudiat aquest estat particular anomenat estat d’«entre vides» o Estat de Bard. Té també altres noms, i allà també continuem aprenent. La gent descriu el que succeeix en aquests estats, encara que, de vegades, les descripcions estan limitades per les paraules, els conceptes o les ments de la gent, o acolorides per aquests factors. Però emergeix un consens que l’aprenentatge continua també a l’altre costat. Però no tenim limitacions del cos físic o del cervell quan ens trobem a l’altre costat, de manera que l’aprenentatge pot realitzar-se a un ritme accelerat.–

Dawn: –Què pensa dels fantasmes?–

Brian: –Bé, aquesta paraula té diferents significats per a les persones. En el seu ús més freqüent, els fantasmes són ànimes, esperits o consciències que han deixat el cos físic, que potser no s’han adonat que estan morts físicament i així continuen vagant per aquí fins que s’adonen que potser han de progressar a l’altre costat i llavors se’n van cap a la llum, a una revisió de totes les fases de la vida, les quals han descrit molts dels investigadors que s’ocupen de les experiències de la mort. Però a vegades els fantasmes, en el sentit popular de la paraula, poden ser esperits lligats a la terra, que encara no han avançat cap a la llum i més enllà per continuar el seu aprenentatge i per triar la seva encarnació següent, però algunes persones utilitzen la paraula fantasma en el sentit d’esperits, és a dir es pot estar rebent la visita d’una guia espiritual, d’un mentor o d’un mestre i anomenar-lo fantasma, encara que aquest no és un bon nom per a designar-lo, perquè fantasma té també molts altres significats. De manera que jo ho utilitzo en el sentit estricte d’esperits que estan encara rondant per la terra perquè potser encara no s’han adonat que estan morts.–

Dawn: –Alguna vegada ha pogut ajudar a algun esperit a seguir endavant i que pogués adonar-se que estava mort?–

Brian: –Bé, parles amb la persona en aquest estat, en aquest estat profund i li descrius el procés: de la revisió de la vida, del perquè som aquí i perquè van arribar a aquesta escola en primer lloc, el programa de lliçons, el camí espiritual en el qual han triat treballar, les qualitats que han decidit aprendre, tant si és la compassió o la no-violència o l’amor o la paciència, o el tipus de lliçons que tots coneixem. Després parlem sobre la llum i el que succeeix en la llum, la presència espiritual de la llum, i del factor renovador de la llum, així segueixen endavant. És molt fàcil fer això.–

Dawn: –Diu que la nostra meta final és la immortalitat. Què significa això per a vostè? Té el mateix significat per a tots?–

Brian: –Crec que ara ho definiria d’una altra manera, que la meta final és comprendre la nostra immortalitat, ja la tenim, ja ho som d’immortals. Això significa que el cos no és immortal, és l’essència espiritual, l’ànima, l’esperit, la consciència: anomena-ho com vulguis. Aquesta és la nostra part immortal. És gairebé com un cotxe i un conductor. A vegades ens identifiquem com el cotxe, però no ho som, en realitat som el conductor. Quan el cotxe es gasta, el deixem i n’aconseguim un altre. Això és el que vull dir en parlar d’éssers immortals, que nosaltres som entitats espirituals i que els éssers espirituals, i tots nosaltres ho som, tenim unes certes qualitats: amor, compassió, no-violència, paciència, comprensió, falta de prejudicis. Hem de comprendre que això és el que som i que la raó per la qual som aquí, és per aprendre. I així és com aconseguim dimensions superiors. Per tant no hem de pensar en nosaltres com a cossos físics ja que és una il·lusió, un estat temporal. Hem de pensar en nosaltres com a éssers immortals, i això és més exacte.–

Dawn: –Com va afectar la seva experiència vital personal en descobrir la teràpia de regressió i progressió? Va sentir una major satisfacció o pau respecte al futur?–

Brian: –Efectivament, això m’ha ajudat moltíssim. He tingut el privilegi de fer teràpies de regressió i de progressió en els últims 27 anys. Des que la Catherine, la dona que apareix en Many Lives, Many Masters (Moltes Vides, Molts Mestres), va entrar en el meu despatx per primera vegada, d’això ja fa molt temps, he fet aquest treball amb més de 4.000 pacients en la meva consulta, i centenars de milers més en grups a tot el món. Tal com serà en el grup que farem a Philadelphia, en la Mind Body Spirit Expo, en la qual treballarem regressions de grup. I després la gent m’enviarà les seves experiències per correu o per e-mail. De manera que aquestes experiències m’han ajudat,i m’ajuden, enormement a modelar els meus valors, les meves pràctiques; a definir com faig la meditació ara, i en com gestionar les petites coses que abans em molestaven de forma que ara ja no em molesten tant. Els meus valors han canviat i això ha significat un gran guany per a mi. Observar aquestes regressions cada dia, participar-hi, viatjar per tot el món, conèixer grans persones d’arreu i gaudir de tantes experiències, m’ha ajudat enormement. Estic molt agraït per haver tingut aquesta oportunitat.–

Dawn: –Com percep el futur del planeta i de la raça humana?–

Brian: –Bé, parlo d’això en el meu últim llibre. Estava fent una espècie de recerca, no gaire important, es tractava de lliurar uns qüestionaris i demanar que els emplenessin després d’haver fet progressions de grup en el futur. Ho vaig fer també de manera individual, encara que la major part va ser amb grups, i s’observaven tres períodes de temps: de 100 a 200 anys en el futur, a 500 anys en el futur i a 1000 anys en el futur. Escric sobre la unanimitat, la concordança de la gent que es desplaça al futur en un estat de relaxació profunda. El que descriuen té una coherència tremenda, sobretot en el futur llunyà. I tots estem aquí. No és la fi del món. Succeeixen algunes coses dolentes i algunes de bones. Escric molt sobre això en el meu nou llibre Same Soul, Many Bodies (Molts cossos, una mateixa ànima).–

Dawn: –Creu que els humans podem destruir realment el planeta o es tracta més aviat que el farem inhabitable per a nosaltres mateixos, però que seguirà endavant cap a un futur diferent?–

Brian: –Bé, la meva opinió personal és que l’ésser humà no pot destruir el planeta. Però la tecnologia podrà créixer enormement en el pròxim mil·lenni o més enllà i així que podria ser possible. Però en general crec que el perill no és per al planeta, sinó per als seus habitants. De manera que podem fer-ho insuportable o inhabitable, però la terra sobreviurà i suposo que les plantes també, són molt resistents. Només hem de preocupar-nos per la gent i pels animals, aquesta és la nostra escola, de manera que ens n’hem d’ocupar. És una bella escola amb grans coses per a ensenyar, un bon lloc per aprendre i realment hauríem de ser acurats en com el tractem. Però no estic preocupat pel planeta, estic preocupat pels seus habitants.–

Dawn: –Estic amb vostè. Hi ha altres objectius o beneficis en les teràpies de regressió i progressió?–

Brian: –Crec que ja hem parlat d’això, sanar física i emocionalment…–

Dawn: –Bé, i què passa si algú vol trobar una persona que ha desaparegut o descobrir el destí d’algú amb qui va perdre el contacte, però que finalment tornarà a trobar?–

Brian: –Aquí entrem en el tema dels parentius. La idea dels amics o els companys de l’ànima, de la gent amb la qual entrarem en contacte, i n’hi ha moltes més d’una i no sempre és romàntic, hi ha gent amb la qual has estat anteriorment i amb la qual tornaràs a estar. Naturalment ens podem trobar en vides passades, i es pot comprendre l’objecte de la nostra relació en aquesta vida basant-nos en el que hem fet en vides passades. Els parentius canvien: la teva àvia pot tornar com el teu nét o com una neboda o una altra persona semblant. Els parentius canvien, però les ànimes són les mateixes. Si mires al futur veuràs quan tornareu a estar junts i com les vostres accions en la vida present són una espècie de verificació de la vostra relació en una vida futura.–

Dawn: –Però què passa si es tracta d’un nen que es va perdre en algun lloc i es mira cap endavant a una vida futura quan aquell nen finalment torna i diu: «Oh, mira, jo era aquí quan em vaig perdre», i en el moment present pot anar i mirar i trobar el nen en aquest lloc. (Em refereixo al cas que el nen s’hagués escapat, no que hagués mort).–

Brian: –Sí, he tingut molts casos semblants o amb variants. Per exemple, un bebè que mor, sovint es troba la relació d’una vida passada en el que està succeint, i es reconeix l’ànima del bebè, però es troba en un cos diferent, no el cos del bebè, però és una relació del passat. Potser va viure fins als 95 anys en aquella vida, però en aquesta mor sent un bebè, per la raó que sigui. En tot cas, no és necessàriament un càstig, sempre tanca un aprenentatge. He tingut casos en la vida actual, ni tan sols anant a una vida futura, en la qual un nen mor i després la mateixa ànima torna com un altre nen amb els mateixos pares. Llavors el segon nen parla d’experiències que va tenir el primer, en primera persona. Hem vist això bastant sovint. El mateix succeeix a vegades amb els avortaments. Potser el cos físic no serà prou fort per al destí d’aquella ànima, de manera que s’estableix una espècie d’acord amb la mare, hi ha un avortament i després l’ànima torna en un cos físic més fort. És la mateixa vida. O pots mirar en el futur i veure on tornarà aquella ànima. Però recorda, el futur és més vague perquè hi ha una infinitat de futurs. Hi ha futurs probables i futurs possibles. És gairebé com una anàlisi estadística. De manera que les teves decisions estan sempre canviant el futur i el que pots preveure potser no és el futur que arribarà. Certament els altres exemples, són més definitius, hi pots veure el retorn de la mateixa ànima. La vida present, per exemple, és la vida futura d’una de les teves vides passades, i aquí et trobes juntament amb moltes de les mateixes ànimes, una altra vegada les mateixes persones. Per tant no és difícil projectar-se en una vida futura amb la qual encara interactuaràs. Gairebé es pot predir com serà la teva conducta si et bases en les relacions de la vida present. De manera que el millor que es pot fer és practicar unes relacions saludables, és a dir relacions plenes de comprensió, paciència, compassió, amor i empatia. I si fas això tindràs vides futures amb millors relacions.–

Dawn: –En el llibre Same Soul, Many Bodies (Molts cossos, una mateixa ànima), la seva pacient, Victoria, va continuar tenint dolor d’esquena en aquesta vida malgrat haver estat sanada en la vida anterior. Per què va haver d’experimentar una altra vegada aquell dolor? No havia d’haver estat sanada per sempre en la sanació de la vida anterior?–

Brian: –D’aquesta manera és difícil conèixer el propòsit d’una ànima. A vegades s’aconsegueix, però d’altres, les raons no són clares fins més endavant. Però en aquella vida això va ser certament un factor important, com en un grandiós arravatament de creixement espiritual per a ella. No sé perquè els símptomes passen endavant. Encara que va ser sanada en aquella vida, el dolor també va arribar fins aquesta, però d’una certa manera la va fer acabar al taller de l’Institut Omega, on va tornar a la vida passada amb experiències espirituals molt profundes i intenses, que van modelar la seva vida posterior. No conec l’objectiu espiritual del per què, es va triar aquell símptoma per representar-se en aquesta vida, però certament era important per la seva evolució espiritual en la seva vida ordinària.–

Dawn: –Same Soul, Many Bodies (Molts cossos, una mateixa ànima) és una obra magistral sobre com utilitzar exemples de les vides passades i futures del seu pacient per ensenyar les lliçons de la vida, com la compassió, les relacions, la meditació, l’espiritualitat i l’amor. ¿Què el va inspirar per plantejar el llibre d’aquesta manera i anar més enllà d’un informe de vides passades i futures, que ja són interessants per si soles?–

Brian: –Crec que estic sempre escrivint a diferents nivells i, part d’això, és també per a mi mateix. M’encanta compartir les històries dels meus pacients perquè trobo fascinant que la gent tingui aquestes experiències, tant si són individuals com si son en grup. Victoria, en realitat estava en un grup, però més tard vam fer una sessió individual. Escric sobre un propòsit major perquè no es tracta només de sanar símptomes, i no es tracta només de vides passades o vides futures. Es tracta també d’energia espiritual, del propòsit de la vida i del perquè som aquí. Crec que aquestes són preguntes que la gent s’ha estat fent, especulant-hi durant milers d’anys, i tot el que jo pugui fer per ajudar al creixement espiritual de la gent o per comprendre-la o ajudar-la a tirar endavant, ho escriuré, especialment si això ve dels meus pacients, perquè això forma part del cas; no es tracta només dels records de vides passades, cal examinar amb detall si estan recordant vides futures o temps entre vides, o dimensions espirituals. Crec que tots aquests elements són molt importants i mai sé a què es referirà el lector. Pot ser una cosa d’un cas en el qual vaig pensar: «Bé, potser això no és tan important, però igualment ho esmentaré perquè va succeir», i després algú connecta amb aquest punt i li serveix d’ajuda. Així en realitat és el mateix tipus de resposta que pel dolor d’esquena de la Victòria: jo no sé exactament en aquest moment, la raó per la qual això pot ser important per a una persona i no tant per a una altra, així que ho esmento perquè vull que la gent tingui totes les oportunitats possibles de connectar amb una informació particular o una reflexió. Potser és una cosa que han somiat o que han estat considerant, simplement serveix per a confirmar-ho. Per totes aquestes raons intento ser el més complet possible.–

Dawn: –De tot el que ha escrit, i el filtre utilitzat per explicar el que vostè i altres han vist en les seves vides passades i futures, fins a on està basat en el que li van ensenyar en l’adolescència? Per exemple, ¿li van ensenyar que som aquí per aprendre i després «diplomar-nos» a nivells més alts que puguin conduir finalment a la immortalitat?–

Brian: –No, crec que la major part d’això es remunta cap al 1980 o 1981, a partir de la Catherine i més endavant. Molt poc està relacionat amb el que em van ensenyar abans. Va ser important com una espècie de base, a la manera de veure les coses però, certament és molt important el que vaig aprendre en el mètode científic en quant a observar i desenvolupar hipòtesi, testar-les, tenir una ment oberta. Referent a les lliçons espirituals, la major part vénen del meu treball experimental, començant amb la Catherine.–

Dawn: –Creu que hi ha mons dins del nostre món dels quals no en siguem conscients la major part dels humans?–

Brian: –Absolutament. Existeix una infinitat de mons, i això és el que ara estan mostrant amb la física i la cosmologia modernes. Som tots energia i tots ens interpenetrem i és per això que es poden tenir visites espirituals, i coses semblants. Aquest món físic és un de molts mons. A vegades la gent farà una objecció intel·lectual a la reencarnació, a les vides passades o a les vides futures, com per exemple al nombre d’ànimes. El nombre d’ànimes en el planeta és molt major del que mai no hagi estat. D’on vénen totes les ànimes? La resposta és: de tots aquests altres mons i dimensions. Aquest no és l’únic lloc on hi ha ànimes. O potser les ànimes poden dividir-se i tenir experiències simultànies. Per tant, sí, crec que hi ha una infinitat de dimensions, de mons i de nivells de consciència.–

Dawn: –Realment he gaudit llegint la història de la persona que va iniciar la seva regressió a una vida passada sobre un altre planeta. Quant d’interessant va ser per a vostè trobar proves d’experiències futures de gent que ve aquí d’altres planetes?–

Brian: –Això va ser interessant per a mi perquè té sentit. Però no sóc l’únic, uns altres han parlat també de que hi ha hagut migracions des d’altres planetes. Això naturalment va succeir fa massa temps per a tenir proves. Ocasionalment podem validar vides passades perquè la gent es troba allí, troba noms o una altra informació identificativa, o troba els fills d’una vida passada, però trobar una cosa realment antiga: una migració d’altres galàxies o sistemes estel·lars, això ni tan sols és d’altres dimensions, és de la mateixa dimensió, del mateix univers. És molt, molt interessant. Certament va ajudar un munt a aquella persona, Patrick. Recordo de fa anys un taller amb el Doctor John Mack, de la Universitat d’Harvard. Vam fer aquest taller a Boston. Ell havia estat estudiant els OVNIs, una cosa amb la qual jo tenia molt poca experiència. Estava treballant amb la hipnosi per portar a la gent de retorn a la seva experiència d’abducció. A vegades no trobava cap abducció, però sí vides passades. Així que em va convidar a parlar en el seu simposi i jo ho vaig fer, m’ho vaig passar en gran parlant del tema. Son aquests casos dels quals la gent deia «sí, som aquí des d’altres indrets.» Crec que probablement som tots estranys. Les nostres ànimes no tenen edat, de manera que hem viscut en altres dimensions i altres galàxies i en altres mons. No comencem ara la nostra marxa sobre la Terra.–

Dawn: –Recordava Patrick alguna cosa d’aquesta informació? Per exemple, on havia enterrat els rotlles? El que la ciència moderna ha descobert li ha servit per reconèixer que havien trobat el que ell havia enterrat? Ha mostrat interès per esbrinar-ho?–

Brian: –No, encara no, crec que era massa vague. Van succeir tantes coses en aquests anys (60.000 anys). Les línies de costa han canviat. Llocs que estaven per sobre del nivell de la mar, ara estan per sota. No hi havia suficient informació específica. Ell sap que seran descoberts en algun moment. L’important per a ell era la informació, la saviesa que va aconseguir, no els llocs específics on aquest coneixement tornarà a ser descobert, perquè no ho serà fins que no arribi el moment just. Tinc la sensació que aquestes coses no són coincidències. Quan estiguem a punt, serà descobert, però mentre la gent continuï fent armes de qualsevol cosa, no crec que estiguem preparats.–

Dawn: –Hi ha una cosa de la qual vostè abans estava segur que no existia, però ara hi creu, gràcies al seu treball.

Brian: –La vida després de la mort. No n’estava segur, però ara estic convençut que existeix. Crec que aquesta és la cosa més gran per a mi.–

Dawn: –El meu marit sempre em pregunta per què tots recorden vides passades en les quals van ser famosos. Per què ningú recorda vides passades en les quals van ser potser un corredor d’assegurances a Ohio?–

Brian: –Bé, sí que ho fan. En realitat això és un mite. És molt rar trobar gent famosa. De vegades això són només fantasies o projeccions. Però quan estàs fent regressions seriosament, a un nivell més profund, no trobes això. És un mite que van ser persones famoses. Trobes principalment esclaus, serfs, aquest tipus de gent.–

Dawn: –Jo vaig fer una teràpia de regressió a una vida passada en grup i vaig recordar una vida passada en la qual era famosa, era un príncep a Londres. Vaig reconèixer a gent de la meva vida actual que estava en aquella vida.–

Brian: –Això pot ser cert. Tots hem estat rics, pobres, prínceps. Gent que va ser Joana d’Arc, n’hi ha una vintena, però no sé com es van fer aquestes regressions. Jo no n’he trobat mai cap, i he fet aquest treball amb centenars de milers de persones. He tingut gent pertanyent a la reialesa, o que era molt rica, però en la quantitat que es pugui imaginar. Ser un príncep o ser ric, en aquest cas no és el que entenc per gent famosa: aquells que quan dius el nom tothom els coneix, això és rar. A vegades es tracta d’una projecció. Tenia un home que pensava ser Napoleó. Estàvem fent una regressió i el trobem en l’exèrcit francès, en aquella època, amb l’uniforme, i descrivint l’estratègia de la batalla. Va descriure els enemics, els colors dels uniformes. Era tot exacte, però quan ens hi vam fixar més, vam veure que havia estat un caporal en l’exèrcit de Napoleó. Era allà, podia veure a Napoleó, però certament no era ell. En aquella vida necessitava més poder, havia distorsionat una mica la imatge en la seva ment. Però quan va fer el treball profund, intensiu: hi era a prop, era allà mateix. Trobar un soldat no és rar, trobar a Napoleó sí que ho és. A vegades hi ha distorsions perquè tot el que aflora en la ment es pot distorsionar. Jo puc demanar a algú que em descrigui la festa de quan va complir 10 o 15 anys, i possiblement un 98% serà correcte, però una petita part podrà estar distorsionada, com per exemple «Aquell any la festa la vam fer en el recinte de patinatge, no en la pista de bitlles. Això va ser en el meu onzè aniversari», o alguna cosa per l’estil. Però no vol dir que el record no sigui correcte.–

Llegeixin les meves ressenyes de dos llibres de Brian:

Many Lives, Many Masters (Moltes Vides, Molts Mestres).

Same Soul, Many Bodies (Molts Cossos, una Mateixa Ànima).

Dawn Light (Llum de l'Albada) amb Brian Weiss.Dawn Light (Llum de l’Albada). Dimarts, 25 de desembre del 2007.

Antic enllaç original:

http://www.dawnofanewday.com/books/brian-weiss-interview-author/

Nou enllaç a Web Archive:

https://web.archive.org/web/20151008015904/http://dawnofanewday.com/books/brian-weiss-interview-author/