Entrevista a Ennio d’Alba

Entrevista a Ennio d’Alba

Nota introductòria

Ennio d'Alba.El sistema espiritual d’Ennio d’Alba funciona sobre la base d’una sèrie de regressions. Però no es tracta de regressions per a saber si en el passat vam ser Napoleó o Cleopatra (estranyament, en les regressions, tothom va ser un personatge famós…). És una regressió en la qual la persona cerca establir, o restablir, la unió amb el seu subconscient, que és el que li guia i l’assessora en aquesta vida. Per a això ha de realitzar diverses sessions en les quals l’instructor li conduirà a una altra dimensió on rebrà informació i consells que li seran útils en la seva vida i li conduiran, si la persona vol, a emprendre un camí espiritual.

Hi ha molts tipus de regressions, i molts mestres, cadascun d’ells té el seu sistema i la seva finalitat. El d’Ennio d’Alba és únic i, a Espanya, l’única persona capacitada i autoritzada a realitzar-les és Loto Perrella, que va treballar molts anys amb ell a Barcelona, assistint-li en les sessions en les quals actuava de traductora, i a Roma, on hi anava regularment, que va traduir el seu llibre «El despertar de la divinitat en l’home», i que va estar amb ell en els darrers dies de la seva vida.

Loto Perrella.
Barcelona. Dimarts, 2 d’abril de 2024.
https://radionicat.wordpress.com

Introducció

Aquest breu quadern1 es distingeix dels altres per haver nascut d’una necessitat que va sorgir quan Ennio d’Alba va autoritzar a alguns dels seus deixebles a actuar com a instructors segons el seu mètode.

Per primera vegada, llavors, l’instructor ha de respondre a les preguntes dels seus alumnes, que, amb tota raó, volen saber qui és Ennio d’Alba, en quines escoles es basa el seu ensenyament, a través de quins mestres es va formar, quin va ser, en essència, el seu recorregut espiritual.

Així que li ho preguntem directament a Ennio d’Alba, en una entrevista en la qual va tenir l’amabilitat de facilitar-nos la informació que se li demanava, amb la finalitat de proporcionar respostes exactes.

L’entrevista es va enregistrar el 18 de febrer de 2003, i d’aquesta es va extreure aquest quadern.

Marinella Bonasso i Anna Maria Venturini

La vida

Ennio Cafagna, el nom místic de la qual és Ennio d’Alba, va néixer a Roma el 26 de setembre de 1926. Va créixer en una família que li va donar una educació, d’acord amb l’època, en la qual es prestava molta atenció a les necessitats físiques del nen i poca a les emocionals i psicològiques.

És un nen introvertit, se sent sol i poc comprès pels seus estrictes pares, que intenten doblegar la seva ja desenvolupada voluntat, fins i tot amb càstigs corporals, i s’ajuda de la imaginació de la qual està abundantment dotat.

A més, és molt curiós i persegueix a tothom amb preguntes constants.

A l’escola fa poc, durant tota la primària i els dos primers anys de secundària els professors no aprecien a un alumne que sembla distret i li posen males notes.

Llavors la imaginació creativa i la visualització, perquè d’això es tractava, eren paraules sense sentit, però el petit Ennio coneix per fi a un professor, un sacerdot intel·ligent, que li comprèn i l’ajuda a lliurar-se als estudis.

Als 12 anys, sent la necessitat de llegir llibres diferents, insòlits, que li guiïn per un camí que sent com a propi, pel qual encara camina a les palpentes.

Se sent especialment atret per les disciplines del ioga, els exercicis del qual també practica, i per la teosofia. En aquella època a Roma no era fàcil aconseguir textos sobre aquests temes, hi havia poques llibreries que tinguessin; ell descobreix una en la Piazza Colonna i es converteix en un assidu visitant.

La seva adolescència transcorre tranquil·lament entre amics i lectures, li agraden les noies, s’enamora amb facilitat, idealitzant l’objecte del seu amor.

Després, els interessos que va conrear d’adolescent passen a un segon pla davant les prioritats de la vida. Es casa aviat i deixa Roma per a traslladar-se a una altra ciutat per motius de treball.

No obstant això, el matrimoni no funciona i arriba la ruptura.

Aquesta separació, amb la decepció i el dolor que li segueixen, és un esdeveniment molt important en la seva vida, que l’obliga a mirar dins de si mateix i a reprendre el fil de la seva cerca interior.

El camí espiritual

En aquella època, Ennio llegia molt, va aprendre moltes filosofies orientals i occidentals, es va interessar per les antigues escoles de misteris i l’hermetisme i, «per casualitat», va trobar en una revista un anunci d’una escola rosacreu, en la qual es va matricular immediatament.

L’escola va enriquir la seva cultura esotèrica i hermètica, però per a rebre les 12 iniciacions havia de viatjar periòdicament a Lugano.

Mentrestant, medita i en la meditació estableix contacte amb Brunilde, el seu Subconscient, que se li apareix per primera vegada vestida de guerrer i comença a guiar-li, fent-li recuperar antigues iniciacions rebudes en vides passades i suggerint-li les etapes del que després serà, al llarg de molts anys i amb moltes modificacions posteriors, el «camí» espiritual, tal com el coneixem avui.

Brunilde li acompanya, és la seva mestra durant molts anys, perquè Ennio, fet absolutament excepcional, a diferència de la resta de tots nosaltres, no va tenir un mestre humà que li escurcés el camí. D’ella extreu també la inspiració per als poemes que comença a publicar.

Per consell de Brunilde, tria el seu nom místic, que substituirà al seu segons el costum, per a treballar en l’esfera espiritual.

Un dia, Ennio es troba a Alba (Piemont). De sobte li crida l’atenció la imatge dels quatre evangelistes en la façana de la catedral sota la forma dels seus respectius animals, cadascun representant una de les quatre constel·lacions que formen la «gran creu fixa» de l’astrologia: Aquari, Leo, Bou [Brau], Escorpí, el símbol del qual és l’Àguila. Junts formen el nom d’ALBA.

Els evangelistes també simbolitzen els quatre elements: aire, foc, aigua i terra, elements que també estan representats per cadascuna de les lletres hebrees que formen el nom Jahvé. Simbòlicament, és una imatge completa de la Creació, i així comprèn la raó del seu nom, que li va suggerir Brunilde.

Durant aquest temps dona conferències, celebra seminaris en els quals també es fan exercicis de visualització, intenta difondre el que ha après i que ja forma part íntima de si mateix.

Ennio d'Alba - volum 1: Il risveglio della divinità nell'uomo: la via dell'amore-conoscenza - Roma: Fermenti, 1988. Portada. Italià.També escriu alguns dels seus quaderns2, i pren forma el primer volum de «El Despertar de la Divinitat en l’Home»3, que més tard serà traduït a l’alemany i després al castellà.

També en aquesta època entra en contacte amb alguns mestres xamans (aquesta vegada de carn i os) i, encara que considera que aquest camí no és el més adequat per a la forma mentis de l’home occidental, extreu d’aquests útils ensenyaments.

A Lugano, Ennio aconsegueix el grau 12, la darrera iniciació rosacreu, i en aquesta ocasió es troba amb el seu Mestre personal.

El Mestre el mira com si volgués escodrinyar la seva ànima, li mira fixament als ulls i després desapareix, deixant-li decebut i erròniament convençut que no ha estat acceptat.

Parla d’això amb els seus instructors i s’adona que cap d’ells ha arribat mai a aquest nivell.

El Mestre que se li va aparèixer és un desconegut per a ell i només més tard, «per casualitat», veu el seu rostre retratat juntament amb el d’alguns altres Mestres, en un llibre que troba en una paradeta. Naturalment, el compra.

És el Mestre Lahiri Mahasaya, un deixeble de Babaji, que va viure a Orient, i que continua apareixent-se-li després, alternant amb els altres del retrat.

En aquest punt acaba el seu camí amb els Rosacreus. Li han donat una educació principalment cultural, reduint-se al mínim l’ensenyament esotèric de l’escola, excepte les cerimònies iniciàtiques, que no s’explicaven. Hi havia molt d’aparell i poca substància.

Però aquestes coses li van empènyer com un ressort i, sobretot, li van portar a Suïssa.

Lugano era un punt obligat en el seu camí, el seu Mestre es va encarregar que arribés allí en el moment oportú.

«Solia anar a les reunions adequades», diu Ennio, «anava als llocs adequats,… aquí va començar tot. Vaig conèixer a una senyora que em va aplanar el camí i em va presentar a la gent convenient. Aquí va començar tot».

Ella li presenta a gent, gent que l’ajuda perquè pugui començar a fer les seves primeres sessions com a instructor, ara sempre individualment, per a experimentar en uns altres el camí que li havia fet fer, al llarg del temps, el seu Subconscient.

De nou a través de les persones que va conèixer a Suïssa, va entrar en contacte amb una associació esotèrica americana anomenada BOTA, «The Builders of the Adytum», (en italià I Costruttori del Tempio [interiore]), Els constructors del temple (interior), i, després del seu encàrrec, va començar a traduir per als estudiants italians els fascicles que aquesta escola enviava als seus alumnes francesos.

Fa el treball en poc temps, tal com li han demanat. Ha estat esgotador, però ha enriquit el seu coneixement amb les quatre ciències hermètiques: Alquímia, Tarot, Càbala i Astrologia i li permet ordenar les diferents peces de la visió esotèric-hermètica del món.

En aquests anys, Ennio encara no és el que es diu un «mestre realitzat», és a dir, la transició del seu Mestre personal al Mestre Còsmic, amb la seva identificació amb Ell, és una transformació que encara no s’ha produït. Però ajudar als altres també accelera el seu camí.

Finalment, als setanta anys, Ennio és un Mestre.

Gràcies als seus interessos, inicialment culturals, però sorgits d’allò més profund del seu ser, als seus estudis, a la seva meditació sostinguda per una fèrria voluntat de seguir endavant, sense l’ajut d’un instructor extern, la qual cosa era la seva tasca en aquesta encarnació, la darrera com a ésser humà, s’ha complert.

Ara també pot mostrar als altres, de manera total, la via iniciàtica del «Camí Espiritual».

4

I ara que
he complert aquesta vida
em miro a mi mateix
com des de fora
per a admirar
la Gran Obra
en mi realitzada
gràcies a Tu, El meu Senyor.
És un edifici immens i poderós,
etern i immortal,
una divinitat entre els mortals
present en diversos mons
per a manifestar, en El teu Servei,
La teva Glòria en la creació
per a poder sanar i harmonitzar totes les coses
eliminant la malaptesa
de les ments humanes
l’únic desordre actual en aquesta terra
entre tant ordre en l’univers.


Notes:

1 2 Quaderns d’Ennio d’Alba. Impresos per l’A., els Quaderns donen suport a les sessions vivencials, i són 42 en número.

3 Ennio d’Alba – volum 1: Il risveglio della divinità nell’uomo: la via dell’amore-conoscenza – Roma: Fermenti, 1988; Ennio d’Alba – volum 2. Il risveglio del divino nell’uomo. La realizzazione: sistemi iniziatici operativi – Roma: Fermenti, 1997.

4 El poema és d’Ennio d’Alba.

Enllaç al web de l’Associació Argentina de Teràpia de Vides Passades (AATVP).

Enllaç al web de l’Associació Argentina de Teràpia de Vides Passades (AATVP).

Bandera argentina animada.Us informem que el web «En cos i ànima» disposa d’un enllaç al web de l’Associació Argentina de Teràpia de Vides Passades (AATVP): https://www.aatvp.com/ Agraïm la col·laboració a la Presidenta d’aquesta entitat, Llicenciada Claudia de Vincenzi.

Equip del web «En cos i ànima».
Dimecres, 17 d’abril del 2024.

Testimoni de Cristina del Doctor José Luis Cabouli en romanès.

Testimoni de Cristina del Doctor José Luis Cabouli en romanès.

Bandera romanesa animada.Us informem que els internautes en llengua romanesa teniu a la vostra disposició el Testimoni de Cristina, del Doctor José Luis Cabouli, en la vostra pròpia llengua. En aquest cas, la pacient recorda un pacte amb la foscor en una vida anterior que li impedeix d’avançar en la vida actual. Agraïm a Govor Marian Cosmin la seva labor de traducció.

Equip del web «En cos i ànima».
Dimarts, 16 d’abril del 2024.

Enllaç de la pàgina novament traduïda al romanès:

Mărturia Cristinei. Un pact cu întunericul (Testimoni de Cristina. Un pacte amb la foscor).
Pacienta, care în această poveste poartă numele de Cristina, suferă de mai multe blocaje atunci când vine vorba de a-și putea duce la îndeplinire scopurile în viața sa actuală. Cu ajutorul terapeutului, ea vizualizează o viață trecută în care s-au generat aceste simptome, când era un om care a făcut un pact cu întunericul pentru a obține putere și acceptare socială din partea membrilor unei secte. Cristina, ajutată de terapeut, reușește să desfacă pactul care a limitat-o, să vindece relele pe care le-a făcut și să rezolve blocajele la care a fost supusă (…).
Dr. José Luís Cabouli. Atrapamiento y recuperación del alma. Terapia de vidas pasadas: Un nuevo paradigma (Capturarea și recuperarea sufletului. Terapia vieților trecute: o nouă paradigmă). Ediciones Continente. Paginile 123 – 134.
Traducere: Govor Marian Cosmin.

Manuel Sans, metge cirurgià: Alguns dels pacients explicaven experiències que coincidien amb el temps en que clínicament estaven morts. 3Cat, 27-3-2024.

Manuel Sans, metge cirurgià: Alguns dels pacients explicaven experiències que coincidien amb el temps en que clínicament estaven morts. 3Cat, 27-3-2024.

Manuel Sans, metge cirurgià: Alguns dels pacients explicaven experiències que coincidien amb el temps en que clínicament estaven morts. 3Cat, 27-3-2024.https://www.ccma.cat/3cat/manel-sans-metge-cirurgia-alguns-dels-pacients-explicaven-experiencies-que-coincidien-amb-el-temps-en-que-clinicament-estaven-morts/video/6273941/

Agnès Marquès entrevista al Doctor Manuel Sans Segarra en el programa Planta Baixa, de 3cat. Amb la intervenció del metge José Morales, explicant la seva Experiència Propera a la Mort (EPM). En la taula també participen Mariona Cubells, periodista i crítica de televisió; Eloi Vila, periodista i Estel Solé, actriu i escriptora.

Data d’emissió: Dimecres, 27 de març del 2024. Durada: 21 minuts i 5 segons. Idioma: català.

Testimoni d’Amy del Doctor Michael Newton i Cas d’avortament del Doctor José Luis Cabouli en occità.

Testimoni d’Amy del Doctor Michael Newton i Cas d’avortament del Doctor José Luis Cabouli en occità.

Bandera occitana animada.Us informem que tenim a la disposició dels internautes en llengua occitana les pàgines corresponents al Testimoni d’Amy, cas de suïcidi en una vida anterior, corresponent al terapeuta Doctor Michael Newton, i també la del Cas d’avortament, del Doctor José Luis Cabouli, que mostra una Bioelectrografia (BEG). Agraïm a Jordi Ràfols la traducció del text de les dues pàgines.

Equip del web «En cos i ànima».
Divendres, 5 d’abril del 2024.

Els enllaços de les pàgines novament traduïdes a l’occità són els següents:

Testimoniatge d’Amy. Cas de suicidi e passatge per la bibliotèca dels Libres de la Vida (Testimoniatge d’Amy. Cas de suïcidi i pas per la biblioteca dels Llibres de la Vida).
Dins lo raconte seguent, una pacienta del Dr Michael Newton, que pren aquí lo nom d’Amy, reviu una vida passada ont se suicida après s’èsser retrobada celibatària, emprenhada e aver perdut son partenari dins un accident dins l’Anglatèrra victoriana. Son arma demòra blocada pendent mai o mens cent ans a soscar sus çò qu’a fach, fins qu’accedís a una bibliotèca dels Libres de la Vida. Ailà, establís un dialòg amb l’arma d’un dels bibliotecaris, un mèstre expèrt que l’ajuda a perseguir son camin d’evolucion espirituala (…).
Doctor Michael Newton. Destino de las almas. Un eterno crecimiento espiritual (Destinacion de las almas. Una creissença espirituala eternala). Paginas 93-100. Correccion respècte a la version originala anglesa : Loto Perrella.
Traduccion : Jordi Ràfols.

Cas d’avortament. Terapia de possession espirituala (Cas d’avortament. Teràpia de possessió espiritual).
La BEG (Bioelectrografia) correspond a una femna de trenta cinc ans qu’a perdut una grossessa de tres meses seguida a un accident. La femna a exprimit de paur e de culpabilitat perque l’accident èra degut a una imprudéncia de sa part. La BEG es estada obtenguda pendent la session de regression just al moment que la pacienta a dich çò que seguís : « Ara, senti que lo nenet es dins mon cap » (…).
Imatge de la BEG : Raúl Torres. De libre del Doctor José Luís Cabouli. Terapia de la posesión espiritual. Técnica y práctica clínica (Terapia de la possession espirituala. Tecnica e practica clinica). Editoriala Índigo. Pagina 397.
Traduccion : Jordi Ràfols.