Una prova de reencarnació, per Jordi Griera.

Una prova de reencarnació, per Jordi Griera.

Jordi Griera Roig. Vent d'alliberament. Coberta.La mare dels meus fills, Mariona, tenia uns somnis recurrents des que ens havíem casat, aleshores feia quinze anys. Al matí em deia «aquesta nit he tingut un d’aquells somnis» i me’l contava. Els somnis, d’un realisme inusual, no eren sempre iguals, però tenien com a elements comuns que se situaven en ambients que semblaven d’uns segles enrere. En uns ella portava unes cartes secretes per carrers deserts, de nit i sense llum, li semblava que a uns conspiradors. En altres, veia una cripta d’una catedral amb estàtues de marbre blanc, o baixant a la porta d’entrada a una gran església romànica fosca amb uns domassos extraordinàriament rics, o es veia ella mateixa en un claustre, o fent un pelegrinatge per un riu, amb ases i vestida «molt antiga i senzilla», travessant el riu, dormint en una balma del camí, passant a prop d’un volcà adormit, etc. Altres nits somniava amb carrers d’un poble amb cases de color ocre, com les del Piemont o la Llombardia. El meu record és aquí més desdibuixat, però també parlava d’una ermita dedicada a la Santíssima Trinitat, situada en una vall entre tres turons.

 

Aquell any li vaig proposar d’aprofitar les meves vacances per veure si trobàvem algun indret que reunís els seus diversos records. Com que hi veia un volcà, el primer lloc que vam pensar va ser Santa Pau a la Garrotxa catalana. Hi vam anar, però no vam trobar cap dels altres elements; el monestir de Ripoll és un joiell, però és molt més petit que aquella gran església romànica que somniava, i a les esglésies d’aquí s’hi puja, no es baixen unes escales per entrar-hi. Vam visitar les runes de Sant Pere de Roda, una inversemblant catedral al cim de les Alberes, que deia Alexandre Deulofeu que va ser el primer temple romànic d’Europa; però de cap manera podia ser la nostra església.

Aleshores vam pensar en Itàlia; hi ha volcans, no només el Vesuvi, i hi ha les cases de color ocre. Vam organitzar un viatge a Itàlia amb una caravana nova i ens vam endur les criatures. Pobles com Ventimiglia o Portofino tenen carrers que s’assemblen a alguns dels somniats, però no vam trobar esglésies romàniques d’aquella grandària ni característiques. Possiblement un parell dels somnis recurrents es podien haver situat a ciutats italianes del segle XVIII, però el gruix dels somnis estava per localitzar.

Ja desesperàvem, quan ens va telefonar la seva mare. Ella era molt devota de les marededéus negres, no diré que en feia col·lecció, però sí que es preocupava de saber on eren. Aquell mateix dia havia llegit que hi havia una Mare de Déu del Puy, Puèi en occità i català, i ens telefonava perquè li diguéssim on era Le Puy.

Sense Google, cinc anys abans del naixement d’Internet, una pregunta com aquella volia dir tirar mà d’enciclopèdies i mapes de carreteres. Vam localitzar el Puèi i la seva marededéu negra a l’Alvèrnia occitana, i… se’ns van posar tots els cabells de punta: l’església del Puèi és romànica; vam veure que l’Alvèrnia és plena de grans esglésies romàniques i que també és terra de volcans!

No vam esperar les vacances, al primer pont vam agafar el cotxe, i cap a França! Abans de sortir, però, li vaig donar una llibreteta apaïsada i vaig fer que hi dibuixés amb tanta exactitud com pogués algunes de les coses que somniava. Va dibuixar la planta de l’església, la ubicació de la porta per on entrava i l’altar. En un altre dibuix hi havia una cripta amb estàtues en semicercle, que ella deia que eren de marbre blanc. A la cripta s’hi entrava per una porteta a la dreta, mirant l’absis, la qual donava al riu.

Amb ajut del Guide Michelin vam ubicar les principals esglésies romàniques, totes amb marededéus negres, entre el Puèi i Clarmont d’Alvèrnia, Clermont-Ferrand per als parisencs, i les vam anar visitant.

El primer que vam constatar és que, excepte el Puèi, s’accedeix a elles baixant unes escales. Els catalans no hi estem acostumats, resulta sorprenent, però era idèntic als somnis.

A Clarmont hi ha una catedral gòtica, però la vella basílica és romànica, i és al costat del riu Alier. Dedicada a la Mare de Déu del Port, és una església fantàstica, enorme i bellíssima, patrimoni mundial segons l’UNESCO. Però no era «aquella»; no obstant, com que té una cripta hi vam baixar.

Oh! era la seva cripta, amb la porteta que dona al riu per la qual ella entrava arribant del pelegrinatge! Jo mirava el dibuix fet abans de sortir de casa i no m’ho creia, perquè era exacte. No obstant, no hi havia ni rastre de les estàtues de marbre blanc. Vam cercar un guia i li vam preguntar si hi havia hagut estàtues allà. Ens va respondre que sí, però que al temps de la Revolució se les havien endut a la catedral de Reims, per por que les trenquessin. Eren estàtues de marbre blanc i encara són a Reims!

La cripta sí, però l’església no era «l’església». Vam canviar de vila i vam visitar Issoire. Preciosa, s’assemblava al somni, però tampoc no ho era.

Vam decidir plegar i ja anàvem per la carretera de tornada a Barcelona quan la meva copilot va dir «aquí a Brioude n’hi ha una altra que diu la Guia que és molt gran.» A mi ja em feia mandra aturar-me, però vaig accedir.

Era aquesta! Jo veia Mariona córrer d’un cantó a l’altre, identificant detalls, molts; deia «aquesta porta duu a la sagristia» i així era. Era ben bé l’església dels seu somnis, però hi havia algunes diferències importants que calia aclarir: Primer, la porta per on ella deia que s’anava al claustre, donava al carrer. Consultat el sagristà ens va dir que el claustre estava en tan mal estat després de la Revolució de 1789 que el van haver de demolir, en fer la reconstrucció del 1840.

Als somnis ella es veia dempeus al llindar d’una porteta lateral i veia davant seu l’altar, just a la creuera de l’església; en canvi ara la paret és llisa sense rastre de portes, i l’altar és més amunt i cap a l’absis. El sagristà ens va acabar de petrificar quan ens va explicar que l’altar feia pocs anys que l’havien canviat de lloc i, pel que fa a la porta, havia sentit que n’hi havia hagut una exactament en el lloc del somni, però que l’havien clausurada amb molta cura uns cent anys enrere. Vam anar a l’exterior i encara vam trobar uns graons que no conduïen «enlloc», perquè portaven al lloc de la paret on hi havia hagut la porta.

Els preuats domassos i els tapissos van desaparèixer durant la Revolució, era lògic, però quedava una gran incògnita: l’església del somni era fosca i Sant Julià de Briude és avui una basílica molt lluminosa. No ho enteníem.

Sant Julià de Briude, nau central.Sant Julià de Briude, nau central.

En el següent viatge vam trobar els planells originals de l’església i eren idèntics a l’església actual, amb els dos rengles de finestres altes que donaven gran lluminositat a l’edifici. Encara s’entenia menys la foscor del somni.

L’entrellat es va desfer en una consulta que vaig fer a l’Almanac de Brioude. Un número explicava en detall la reconstrucció del 1840 i les opcions que havia pres l’arquitecte encarregat, el qual va decidir eliminar una segona teulada que s’havia construït al 1550 per solucionar el problema de la pluja, que es veu que entrava a raig. Van fer una gran coberta de pissarra que, d’una tirada, cobria la teulada de la nau central, les finestres de dalt i les teuladetes de les naus laterals. Així, només amb la llum de les finestres de les naus laterals, l’església va quedar enfosquida, exactament com en el somni. Tot plegat ubicava aquella vida passada, ara ja innegable, entre 1550 i 1789. Els vestits que ella es veia duent podien ser perfectament d’aquell període.

Pels voltants de Briude vam anar identificant el pas del riu, a la Bajassa, les balmes, els volcans apagats en el veïnatge, els camins de pelegrinatge fins a la Mare de Déu del Port de Clarmont, l’ermita de la Trinitat… tot!

Una troballa tan extraordinària l’havíem de comunicar i vam entrar en contacte amb el Dotor Ian Stevenson, famós autor de molts llibres sobre reencarnació. Vaig parlar per telèfon amb ell; era canadenc, però s’estava a Anglaterra, l’havien nomenat president de la Society for Psychical Research.

Aprofitant un viatge a Londres, per la meva feina, el 8 de febrer de 1989 ¡beneïdes agendes! ens va rebre al seu despatx. Va quedar bocabadat; havia estudiat uns tres mil casos de possibles reencarnacions i va dir que el nostre era dels més detallats i comprovables.

El 2013 el web de Scientific American va publicar un article del professor Jesse Bering en el qual deia que «Els treballs de Stevenson havien establert que la probabilitat estadística de que existeixi la reencarnació és tan abassegadora, que les proves acumulades no són inferiors a les d’altres branques de la ciència.»

Extracte del llibre: «Vent dalliberament, guia per a viure lliure i conscient». Autor: Jordi Griera. Pàgines 293 a 298. El podeu obtenir visitant http://alliberament.cat

Webinar i Llançament «Teràpia de Regressions: La Reina de les Teràpies». 26-6-2021. Biografia del Professor Hans TenDam.

Webinar i Llançament «Teràpia de Regressions: La Reina de les Teràpies». 26-6-2021. Biografia del Professor Hans TenDam.

Doctor Ham TenDam, autor de llibres com: «Deep Healing and Transformation», «Exploring Reincarnation», «The Long View».

https://terapiadelalma.org/lanzamiento-en-espanol-del-libro-sanacion-profunda-y-transformacion/

Formulari seminari web «Teràpia de Regressions: La Reina de les Teràpies».

https://terapiadelalma.org/formulario-seminario-web/

Webinar i llançament a càrrec del Doctor Hans Ten Dam, autor del llibre: «Sanación profunda y transformación. Manual de Terapia Regresiva Transpersonal» («Sanació profunda i transformació. Manual de Teràpia Regressiva Transpersonal»), traduït a la llengua castellana.

Dissabte, 26 de juny del 2021. De 10 a 12 hores, horari de Costa Rica i Nicaragua. D’11 a 13 hores, horari de Colòmbia, el Perú i Mèxic. De 12 a 14 hores, horari de Xile. De 13 a 15 hores, horari de l’Argentina i el Brasil. De 18 a 20 hores, horari de les Illes Canàries i Portugal. De 19 a 21 hores, horari d’Espanya (Península), Catalunya i Itàlia.

Valor: 30,00 USD. 20.000 CLP.

Breu Biografia del Professor Hans TenDam.

Hans TenDam (1943) va estudiar psicologia i educació en la Universitat d’Amsterdam. Mitjançant assignacions de desenvolupament gerencial, es va convertir en consultor gerencial independent, eventualment principalment en gerència estratègica d’organitzacions professionals i agències governamentals.

Va entrar en el treball de la regressió mitjançant el seu estudi de la literatura internacional sobre la reencarnació que va culminar en Ring of Light, posteriorment renovat, ampliat i reeditat com «Exploring Reincarnation». Va exposar les seves experiències amb la pràctica de la regressió en el Manual Deep Healing and Transformation, la versió en castellà del qual presentarem des de Xile.

El Doctor TenDam és creador de l’Escola Holandesa de Teràpia Regressiva i fundador del Institut Tasso, i Tasso International (http://tassointernational.com), impartint cursos a Europa i el Brasil des del 1983.

Hans és també membre de la Junta Editorial de la Revista Internacional de Teràpia de Regressió (International Journal of Regression Therapy, https://regressionjournal.org), i Past President de l’Associació Europea de Teràpia Regressiva (Earth Association for Regression Therapy, http://earth-association.org), fundada el 2006 a Frankfurt i que s’ha transformat en una Associació Mundial.

Tasso i Earth contribueixen al desenvolupament mundial del camp de la Teràpia Regressiva mitjançant publicacions, conferències, cursos de grau i postgrau, certificació independent, associacions professionals, participació en conferències i congressos, fent o estimulant la recerca i publicant els resultats.

En conjunt amb l’Associació Earth ha organitzat des del 2003 Congressos Mundials de Teràpia Regressiva (https://regressioncongress.org/), a saber:

1° Congrés Mundial en 2003 als Països Baixos.

2° Congrés Mundial en 2006 a l’Índia.

El 2008 al Brasil.

El 2011 a Turquia.

El 2014 als Països Baixos.

El 2017 a l’Índia.

7° Països Baixos setembre del 2021?

«Sanación Profunda y Transformación» («Sanació Profunda i Transformació») és un veritable Tractat de Teràpia Regressiva Transpersonal, utilitzat en programes de formació a tot el món. Descriu una forma metòdica de treball que transcendeix la psicoteràpia tradicional mantenint alhora una actitud professional. Evita les induccions hipnòtiques artificials i les intervencions psíquiques, treballant directament amb les experiències del client, i lliurant múltiples eines terapèutiques.

El llibre es pot adquirir a Amazon.com (https://www.amazon.com/-/es/Hans-TenDam/dp/1716177529) i Lulu.com (https://www.lulu.com/en/en/shop/hans-tendam-and-m%C3%A1rio-resende-and-luciano-j-fern%C3%A1ndez-de-sanmamed-and-sonia-janssen/sanaci%C3%B3n-profunda-e-transformaci%C3%B3n/paperback/product-v7k8m7.html).

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Albada d’un nou dia. Entrevista a Brian Weiss.

Albada d’un nou dia. Entrevista a Brian Weiss.

New Visions Magazine. Portada.Us informem que hem introduït, dins de l’apartat d’Entrevistes del lloc web «En cos i ànima», l’entrevista concedida per Dawn Light (Llum de l’Albada) al Doctor Brian Weiss. Aquesta entrevista és la versió completa d’una hora de durada realitzada el dimarts, 25 de desembre del 2007, de la qual fou publicat un resum en el número de setembre-octubre del 2007 de la revista «New Visions Magazine».

Agraïm la labor de la traductora i terapeuta Loto Perrella que ha facilitat les versions en castellà, francès i italià provinent de la versió anglesa original. També publiquem aquest document en la seva versió catalana.

Equip del lloc web «En cos i ànima».
Dimarts, 9 de març del 2021.

Enllaços de les diferents versions disponibles d’aquesta entrevista:

Bandera anglesa animada.English:

Dawn of a New Day. Brian Weiss Interview. 2007.
Dawn Light. Tuesday, December 25th 2007.
This is the complete one hour interview I did with Brian Weiss. An excerpt of this interview appeared in the September/October 2007 issue of New Visions Magazine.

Bandera catalana animada.Català:

Albada d’un Nou Dia. Entrevista a Brian Weiss. 2007.
Dawn Light (Llum de l’Albada). Dimarts, 25 de desembre del 2007.
Aquesta és l’entrevista completa, d’una hora de duració, que li vaig fer a Brian Weiss al 2007, de la qual se’n va publicar un estracte en el número de setembre/octubre de la revista New Visions Magazine.

Bandera castellana animada.Castellano:

Amanecer de un Nuevo Día. Entrevista a Brian Weiss. 2007.
Dawn Light (Luz del Alba). Martes, 25 de Diciembre de 2007.
Aquí está la entrevista completa de una hora que le hice a Brian Weiss. Un extracto de esta entrevista se publicó en el número de Septiembre/Octubre de 2007 de la revista New Visions Magazine.
Traducción respecto la versión original inglesa: Loto Perrella.

Bandera francesa animada.Français :

Le Lever d’un Nouveau Jour. Une interview à Brian Weiss. 2007.
Dawn Light ( Lumière de l’aube ). Mardi 25 décembre 2007.
Celle-ci est l’interview complète d’une heure que j’ai eue avec Brian Weiss. Un extrait de cette interview est apparu dans le numéro de Septembre-Octobre 2007 du New Visions Magazine.
Traduction respecte la version originale anglaise : Loto Perrella.

Bandera italiana animada.Italiano:

Lo Spuntare di un Nuovo Giorno. Intervista a Brian Weiss. 2007.
Dawn Light (Luce dell’alba). Martedì 25 dicembre 2007.
Abbiamo qui l’intervista completa di un’ora che ho fatto a Brian Weiss. Nel numero di settembre/ottobre 2007 della rivista New Visions Magazine abbiamo pubblicato un riassunto di questa intervista.
Traduzione dalla versione inglese originale: Loto Perrella.