Josep Pàmies dialoga amb el Doctor José Luis Cabouli. Balaguer, 20‑6‑2025.

Josep Pàmies dialoga amb el Doctor José Luis Cabouli. Balaguer, 20‑6‑2025.

Josep Pàmies dialoga amb el Doctor José Luis Cabouli. Balaguer, 20‑6‑2025.

Ja tenim disponible l’enregistrament del diàleg sobre «La Via de la Teràpia de Vides Passades», que ens van oferir el pagès ecològic Josep Pàmies i el Doctor José Luis Cabouli el divendres, 20 de juny del 2025, a Balaguer.

Aquí pots veure’l:

https://dulcerevolucion.com/videos/josep-pamies-dialoga-dr-jose-luis-cabouli/

Data de l’esdeveniment: Divendres, 20 de juny del 2025. Data de publicació del vídeo dins del canal de la Dolça Revolució: Divendres, 27 de juny del 2025. Durada: 2 hores, 9 minuts i 35 segons. Idioma: castellà.

Algunes dites i cites expressats al llarg de l’esdeveniment:

«Per a l’ànima el temps no existeix». Doctor José Luis Cabouli.

«Penso, doncs existeixo». René Descartes (1596-1650).

«És per gràcia divina que no ens recordem de les nostres vides passades». Mohandas Gandhi (1869-1948).

«Chocolate con la noticia y dulce de leche con la primicia» («Xocolata amb la notícia i almívar de llet amb la primícia»). Dita argentina.

Fer caure en pecat.

(Mr. 9.42-48; Lc. 17.1-2).

6 Però al qui fa caure en pecat un d’aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li pengessin al coll una mola de molí i l’enfonsessin al mig del mar.

7 Ai del món per causa dels escàndols! L’escàndol no es pot evitar, però ai d’aquell pel qual ve l’escàndol! 8 Si la mà o el peu et fan caure en pecat, talla-te’ls i llença’ls. Val més que entris a la vida sense mà o sense peu, que no pas que siguis llançat amb totes dues mans o amb tots dos peus al foc etern.

9 I si l’ull et fa caure en pecat, arrenca-te’l i llença’l. Val més que entris a la vida amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls al foc de l’infern.

Oració de la serenitat.

«Senyor, concedeix-me serenitat per a acceptar tot allò que no puc canviar, / valor per a canviar el que soc capaç de canviar / i saviesa per a entendre la diferència».

Encara que en el diàleg s’afirma que pertany a Sant Francesc, s’atribueix al teòleg Reinhold Niebuhr (1892-1971).

El Doctor Cabouli esmenta el següent, que atribueix a Buda:

«Si vols conèixer el teu passat, mira el teu present. Si vols conèixer el teu futur, mira les teves accions presents».

Però l’esment del qual es té constància és:

«Si vols conèixer el passat mira el present que és el seu resultat. Si vols conèixer el futur, mira el present que és la seva causa». Siddharta Gautama Buda (566-486 abans de Crist aproximadament).

Jesús de Galilea…

Jesús de Galilea
Para mí no eres Dios,
Eres sólo una idea
De la que marcho en pos (…).

(…) No le niegues al mundo
La gloria de tu ser,
Que en su vientre fecundo
Te engendró una mujer (…).

[Jesús de Galilea
Per a mi no ets Déu,
Ets només una idea
De la qual marxo en pos (…).

(…) No li neguis al món
La glòria del teu ser,
Que en el seu ventre fecund
Et va engendrar una dona (…)].

Pedro Bonifacio Palacios, Almafuerte (1854-1917).

Poema complet en castellà:

https://ciudadseva.com/texto/jesus-de-galilea/

Altres personatges esmentats:

Doctor Christiaan Neethling Barnard (Dimecres, 8 de novembre del 1922 – Diumenge, 2 de setembre del 2001), cirurgià sud-africà que el 3 de desembre del 1967, per primera vegada en el món, va implantar el cor d’un ésser humà en el cos d’un altre.

Suzanne Powell (Dijous, 25 de juliol del 1963 – Dijous, 18 de novembre del 2021). La seva contribució més important va ser el seu enfocament integral per al benestar. A través dels seus llibres, tallers i conferències, va compartir eines que van ajudar milers de persones a millorar la seva qualitat de vida.

La Doctora Edith Fiore (nascuda el febrer del 1972) va obtenir el seu doctorat en psicologia en la Universitat de Miami. Es va mudar a Califòrnia i va exercir allí durant més de trenta anys, primer amb pràctica clínica general i, a partir de 1975, com hipnoterapeuta. Es va jubilar el 1997 i actualment resideix a Florida. La Doctora Fiore ha impartit conferències a nivell nacional i internacional i ha capacitat a més de dos mil professionals en les seves innovadores tècniques. Va escriure tres llibres sobre aspectes del seu treball com hipnoterapeuta.

Referències bibliogràfiques:

José Trigueirinho Netto. También vivimos mientras soñamos (També vivim mentre somiem) (Obres de Trigueirinho). Disponible en edició castellana per l’Editorial Kier. 112 pàgines. Tapa tova. ISBN 10: 9501701476. ISBN 13: 978-9501701470.

Elisabeth Kübler-Ross. Los niños y la muerte (Els nens i la mort). Disponible en edició castellana per Editorial Luciérnaga. 304 pàgines. ISBN 10: 8487232337. ISBN 13: 978-8487232336. On Children and Death (Sobre els nens i la mort). Disponible en edició en anglès per Simon & Schuster Editors. 298 pàgines. ISBN 10: 002076670X. ISBN 13: 9780020766704.

Laura Esquivel. La ley del amor (La llei de l’amor). Disponible en edició castellana per l’editorial Plaza & Janés S.A. Editors, Barcelona, 1979. 276 pàgines. ISBN 10: 8401385369. ISBN 13: 978-8401385360.

Canal de la Dolça Revolució de Telegram en llengua catalana:

https://t.me/DolcaRevolucioDifusio

No és un adéu per sempre…

No és un adéu per sempre…

Llums de la festivitat de Divali. Prits Gosal. Pinterest.En aquests dies que coincideixen amb la festivitat del Divali, de la llum de Rama, comparteixo amb vosaltres allò que pot ser una possible descoberta que caldria sotmetre a escrutini per part de persones honestes que disposen alhora d’una mínima vocació científica i consciència espiritual.

Preguntant a diferents doctors en medicina sobre quin és el possible origen de l’Alzheimer, ens van respondre dient que en alguns casos es produïa per un conflicte de separació o pèrdua o bé causat per un dolorós secret familiar. Cal esclarir que no tota separació causa la malaltia, ni tots els casos de malaltia són fruit d’una separació. Sovint hem reconegut el cas d’aquella dona que assisteix a la mort del seu marit i es queda vídua, atenent la major longevitat mitjana de les dones. El patiment per aquesta separació pot ser tan greu que, per tal de fer-hi front, el seu cos genera un programa biològic de progressiu oblit de la memòria, que es va perdent poc a poc. A més, la discapacitat progressiva de la persona malalta va suposant una càrrega per als familiars i per la societat.

El documental «Morir de día» retrata l'arribada de la heroïna a Barcelona als anys 70.Una vegada vaig assistir a una emissió singular del documental Morir de dia, film de Laia Manresa i Sergi Díes, sobre una idea original de Joaquim Jordà, dedicat a com es va estendre l’arribada de la heroïna a Barcelona als anys 70 del segle XX i als estralls que va causar aquest narcòtic. Un dels personatges, de pseudònim Pau Malvido, és una de les víctimes d’aquesta addicció. Havia concorregut entre el públic un germà seu, polític molt conegut afectat d’Alzheimer que va poder veure els primers minuts. La filmació servia d’homenatge a una persona la pèrdua de la qual podia ser la causa de l’impacte emocional sofert pel germà polític.

Què és allò que fa que una persona consideri que la pèrdua d’un ésser estimat sigui un patiment insuportable? Probablement influeix el fet de pensar que la separació sigui irreversible i eterna. Que la pèrdua no té solució de continuïtat.

De la lectura de l’obra dels practicants de la Teràpia de Vides Passades (TVP), així com d’alguns relats de casos al llindar entre la vida i la mort, sabem que l’ànima és eterna i que el cos és allò que deixem. Alguns pacients recorden morts esdevingudes en vides anteriors i el que succeeix en el període entre dues vides. Quan l’ànima del difunt s’adreça cap a la llum, sovint l’ànima d’algunes persones que han estat amistançades o parentes que li han precedit en la mort li donen la benvinguda a la dimensió espiritual. No només això, les ànimes desencarnades poden retrobar-se, posar en comú les seves experiències i preparar-se per a una possible nova encarnació.

Si aquella dona que es queda vídua sabés que l’ànima de la seva parella morta pot estar esperant-la en el més enllà, és evident que consideraria que la separació és només física i provisional. És aquest plantejament el que pot facilitar que ella superi millor aquest tràngol, evitant també que es converteixi en una càrrega major pel seu entorn. Una major consciència espiritual podria ser un bon preventiu en aquells casos de separació que podrien generar una malaltia d’Alzheimer.

Brauli Tamarit Tamarit.
Primera versió: Dissabte, 14 de novembre del 2020.
Darrera modificació: Dimecres, 18 de novembre del 2020.