José Luis Cabouli: «L’ànima és el xofer; el cos, el vehicle».

José Luis Cabouli: «L’ànima és el xofer; el cos, el vehicle».

El Periódico de Catalunya. Dimecres, 8 d’octubre de 2008.

José Luis Cabouli practica la Teràpia de les Vides Passades. És metge i cirurgià de l’ànima. Assumeix que existeix la reencarnació i treballa amb pacients que arrosseguen traumes d’altres vides.

José Luis Cabouli: «L’ànima és el xofer; el cos, el vehicle».

Gaspar Hernàndez.

José Luis Cabouli. Foto: Elisenda Pons.
José Luis Cabouli. Foto: Elisenda Pons.


José Luis Cabouli. Foto: Elisenda Pons.

Dimecres 8-10-2008 a les 0 hores.

Vostè va deixar la medicina. Per què?–

Va ser el destí. Era cirurgià plàstic i el 1988 em vaig prendre unes vacances. Una nit, estant en una platja fent meditació, em va canviar la vida. Em va venir clarament la certesa que havia de deixar la cirurgia i dedicar-me a la cirurgia de l’ànima.–

Inicialment no pensava dedicar-s’hi.–

Però he après que, quan un no fa el que ha de fer, la vida t’obliga a fer-ho.–

Què és la Teràpia de les Vides Passades?–

Consisteix en portar a la consciència física episodis i esdeveniments traumàtics que estan reprimits en l’inconscient, i que per això provoquen desajustos en el dia a dia.–

Són fets que un ha viscut?–

Sí que els hem viscut, però en altres vides. Hi ha relacions directes entre traumes de vides passades i el conflicte emocional actual d’una persona.–

I com sap que pertanyen a una vida passada i no a l’inconscient col·lectiu?–

En primer lloc, no sabem exactament què és l’inconscient col·lectiu. I, si fos tan fàcil obtenir informació de l’inconscient col·lectiu, llavors faríem els exàmens connectant-nos amb l’inconscient col·lectiu.–

Els pacients que no creuen en vides passades, ¿es curen?–

Des del punt de vista terapèutic, no importa si les vides passades existeixen o no existeixen. Tots tenim experiències en el subconscient que no pertanyen al marc d’aquesta vida. Ernesto Sábato va definir l’inconscient com la realitat més veritable que existeix. Tot el que tenim en l’inconscient sortirà a la vida quotidiana.–

Vostè creu en la reencarnació.–

Creia en ella, fins que vaig començar a treballar amb les vides passades. Quan vaig començar a experimentar en mi mateix episodis de vides anteriors, vaig deixar de creure en la reencarnació per assumir-la com una realitat, com una experiència.–

Quantes vides passades ha tingut vostè?–

Impossible de saber. En el transcurs d’un treball terapèutic pots treballar 12 o 20 vides. Buda va tenir 500 vides negatives i 500 positives abans d’arribar a la il·luminació. L’únic que apareix quan un treballa és allò realment transcendent per a l’ànima.–

Quantes vides té l’ànima?–

Una sola vida. Els cossos són instruments i vehicles per dur a terme les experiències que l’ànima necessita per evolucionar. L’ànima és una entitat que manté la seva individualitat o la seva essència permanentment. Tu has estat tu, i seràs sempre el mateix.–

Encara que em mori.–

Mor el teu cos, no la teva ànima. Necessites un vehicle en aquest món, que és el cos. Però el cos no aguanta per sempre, i l’ànima necessitarà altres cossos per acomplir el seu pla.–

¿L’ànima té un pla?–

Sí, un trajecte. L’ànima és el xofer i el cos és el vehicle. I fem servir aquest vehicle per concloure amb les experiències que necessitem per créixer, per evolucionar, qui sap fins on.–

¿Segons els designis d’alguna cosa superior?–

Jo crec que és un treball en equip. Hi ha un arquitecte que dirigeix el pla de l’univers i, dins d’aquest pla, cada ànima té una funció a acomplir. Som aquí per adonar-nos que som un: pertanyem a un tot. Però la il·lusió d’estar en un cos ens fa creure que estem separats i que som ens individuals. Però en realitat, quan transcendim això, veiem que formem part d’un sol ésser.–

Com puc connectar amb el record d’una vida anterior?–

Connectar amb les vides passades és bastant senzill. En primer lloc, pot ocórrer espontàniament o pot ser provocat. Espontàniament sol passar fent meditació, en somnis, quan llegim un llibre, veiem una pel·lícula o visitem un lloc concret, llavors vam rebre un coneixement instantani. És freqüent que els nens de 2 a 6 anys tinguin records espontanis de les seves vides anteriors, perquè encara no han actuat els mecanismes de censura de la intel·lectualitat. No obstant això, els pares ho prenen com una fantasia.–

Vostè és metge, té formació científica. Què diria als seus companys que pensen que s’ha tornat boig?–

Simplement, que segueixin els pilars del mètode científic: l’observació, l’experimentació i la comprovació. Observar el fenomen, experimentar amb això i comprovar-ho. I mantenir la ment oberta, sense prejutjar a ningú. Si jo mantinc la ment oberta, davant meu pot succeir qualsevol cosa; però si em tanco, l’inconscient de qui tinc davant també es tanca.–

Una altra vida a Girona. El doctor José Luis Cabouli (Buenos Aires, 1950) va exercir com a cirurgià plàstic a la capital argentina fins que un bon dia va decidir deixar la professió de metge i dedicar-se a l’anomenada Teràpia de Vides Passades (TVP). Des de 1992, dirigeix el Centre d’Estudis TVP i aquests dies està impartint un seminari a Catalunya convidat per la llibreria Epsilon. Ell està convençut que en una altra vida va habitar a les comarques de Girona. En aquesta zona, afirma, se sent com a casa.

Enllaç de l’entrevista original en castellà:

http://www.elperiodico.com/es/opinion/20081008/jose-luis-cabouli-el-alma-es-el-chofer-el-cuerpo-el-vehiculo-24269