Teràpia Gestalt: l’art de tancar cicles.
Model: Carlota Wetzel. Foto: Marc Wetzel.
Guía & Ocio Lleida, abril de 2005.
Sanació.
Teràpia Gestalt: l’art de tancar cicles.
Molts tenim cicles de la nostra vida que no sabem com concloure. Successos traumàtics de la nostra infantesa, unes certes dinàmiques familiars, mancances o excessos en la nostra criança, abusos, pèrdues, etcètera, poden provocar-nos en el futur compulsions, addiccions i depressió. La Gestalt ens convida a prendre consciència dels nostres patrons, del personatge que ens hem creat, i ens ajuda a tancar cicles d’una forma adequada. Estem davant d’un aparador i veiem alguna cosa que ens agrada. Què passa quan centrem la nostra atenció en aquest objecte? Ho veiem, ho apreciem en primer pla, però darrere hi ha un fons, un context de milers de coses que poden ésser allí o estar succeint: hi ha molts objectes més en l’aparador, hi ha gent dins de la botiga, gent que passa pel costat, un autobús que s’atura en la parada, dos homes que xerren en una cantonada… Del fons, o del context, ha saltat una forma que acapara la nostra atenció i que està en primer pla.
La teràpia Gestalt es basa en aquesta noció de fons i forma per a explicar com satisfem les nostres necessitats. Per exemple, una persona té set. Aquesta és la forma: una necessitat que ha saltat a primer pla d’entre el fons. És urgent mitigar la set, que ha sorgit com una manifestació física. Immediatament, la persona pren consciència: «Tinc set». S’activa, es mou per a aconseguir aigua. Finalment l’aconsegueix, beu i sadolla la necessitat. El cicle –o «forma»– de la set s’ha tancat. Això és molt il·lustratiu d’aquesta teràpia. Gestalt vol dir «forma o configuració», i el seu objectiu és ajudar les persones a tancar cicles. Però de vegades els cicles inconclusos no són tan fàcils de tancar com l’exemple de la set: hi ha cicles de vida que no s’han pogut tancar, potser perquè érem nens i no sabíem com fer-ho. Les dificultats experimentades en la infantesa i la manera com s’han encarat poden fer que la persona senti una buidor interior que no sap com omplir. Llavors comencen les compulsions, les addiccions, o es va cap a la depressió…; els símptomes poden ser molts. Com tancar aquest cicle?
Una teràpia experiencial.
En teràpia Gestalt, el pacient no es limita a parlar sobre el que li passa. El terapeuta convida el pacient, primer, a portar la seva atenció a l’aquí i ara, a les seves sensacions, al cos, als gestos. A partir d’allí, pot proposar-li una sèrie de recursos per a donar-li veu a una sensació: «Sento una opressió en el pit», diu el pacient. El terapeuta li proposa visualitzar què és el que l’hi oprimeix. Per exemple, pot ser una roca enorme. El pacient pot posar-li veu a aquesta roca. Si tingués veu, què diria? Així doncs, durant una sessió de Gestalt, que és una teràpia experiencial, es convida el pacient a viure aquesta experiència, no només a parlar-ne. Perquè parlant-ne es fa discursos, ideologia sobre el que està passant, i encara que les paraules són imprescindibles per a integrar el que vivim, cal cuidar que no ens desviïn de l’essencial. Per tant, el terapeuta també para esment a com el pacient viu l’experiència.
En Gestalt es diu que les persones adoptem posicions per a afrontar les diferents situacions de vida, però moltes vegades aquestes posicions són «falsificacions» del que realment som. Ens hem construït un personatge que afronta una situació des d’una posició justiciera, dictatorial, reclamadora, agressiva, invasora, víctima… Però realment som així, o és que ens «convé» ser així? En aquest sentit, la Gestalt convida la persona a prendre consciència d’aquests patrons i a descobrir-ne tots els seus registres, perquè, una vegada reconeguts, es converteixen en recursos.
Recursos de la Teràpia.
Imaginem el cas d’un pacient que encara experimenta fortes emocions respecte a velles escenes de nen relacionades amb els seus pares. El «problema» és que els seus pares ja van morir… Com es tanca aquest cicle? A vegades és tan senzill com convidar el pacient a dir tot el que porta reprimit durant anys (per això sent una opressió en el pit).
Per a això, la Gestalt es val de nombrosos recursos, tots ells extremadament creatius: tècniques psicodramàtiques o expressives, visualitzacions, fantasies dirigides, o la tècnica de la cadira calenta i la cadira buida, entre moltes altres.
Així, el pacient pot asseure’s en la cadira calenta i col·locar el seu pare en la cadira buida. És el moment de dir-li tot el que no ha pogut expressar. El pacient s’esplaia… i després passa a la cadira buida, prenent el lloc del seu pare.
Què li diria el seu pare? Què li passava realment? Potser no es pot resoldre en una sola sessió, però el pacient haurà pogut adonar-se d’aspectes nous i alleugerir el seu pes. És en aquest moment quan la forma perd energia i, a poc a poc, passa al fons; llavors, el cicle s’ha tancat.
Text: Joan Garriga, director de l’Institut Gestalt Barcelona.
Teràpies, cursos i formació a Lleida: Coaching Lleida i Isuri Gestalt Lleida (Chus Borrell Feliu).
Revisió lingüística: Jordi Bancells.
Publicat en la revista Guía & Ocio Lleida, núm. 39 (abril 2005), pàgines 128-129.
