Mes: juliol de 2024

Què és la teràpia de vides passades.

El nostre abordatge terapèutic.

La Teràpia de Vides Passades (TVP) és una tècnica psicoterapèutica transpersonal que bàsicament consisteix a fer conscient l’inconscient. Quan això esdevé sorgeixen a la consciència experiències traumàtiques no resoltes que estaven ocultes en el pla inconscient. Com que en aquestes experiències les persones solen identificar-se a si mateixes en un altre cos, en un altre temps i experimenten la mort en aquest cos, es va denominar a aquesta tècnica Teràpia de Vides Passades.

De manera que, contràriament al que hom creu, la TVP no es basa en la reencarnació, sinó que les vides passades sorgeixen a conseqüència del treball terapèutic. Si el terapeuta sap com treballar en profunditat el símptoma que presenta el pacient, en algun moment del treball terapèutic es trobarà amb una experiència que no pertany al marc de la vida present.

Encara que la TVP va començar a difondre’s de forma universal i massiva a partir de la dècada del 1970, cal fer palès que en realitat ja té més d’un segle de desenvolupament. Va ser el 1904 quan el coronel d’enginyers Albert de Rochas, administrador de l’Escola Politècnica de París, després d’anys perllongats d’investigar els estats profunds de la hipnosi, es va trobar amb el fenomen de les vides successives. Rochas va denominar a aquest procés regressió de memòria, terme que encara avui continua sent emprat per a identificar a aquesta tècnica.

El 1978, el Doctor Morris Netherton publica el seu primer llibre, en què encunya en el seu títol l’expressió Teràpia de Vides Passades (Past Life Therapy, en l’original). Francament, el títol va sorgir d’una consulta realitzada entre tres-cents estudiants d’una universitat de Califòrnia, als quals se’ls va donar a llegir el llibre. Van ser aquests estudiants universitaris els qui en la seva majoria van triar el títol que identificaria la teràpia des d’aleshores.

En 1988, el Doctor Brian Weiss va publicar el seu llibre Many lives, many masters (Moltes vides, molts mestres). Aquest llibre es va convertir en un best seller que va donar l’impuls definitiu mundialment a la Teràpia de Vides Passades.

Si bé la TVP és considerada una tècnica de sanació transpersonal, és més propi definir-la com una teràpia de l’ànima, ja que els patiments són a l’ànima i és l’ànima allò que cal sanar. Però encara podem afegir-hi alguna cosa més. Dèiem que la TVP consisteix bàsicament a fer conscient l’inconscient. Ara bé, André Breton va definir el surrealisme com una expressió verbal espontània de l’inconscient, de manera que seguint a Breton també podríem dir que la TVP és una tècnica de sanació surrealista.

Com funciona la Teràpia de Vides Passades?

S’ha difós l’ús de la hipnosi en el treball amb la TVP; no obstant això, no és necessari recórrer a la hipnosi. El nostre abordatge terapèutic parteix del concepte de l’atrapament de l’ànima i que nosaltres tenim el registre de totes les nostres experiències, només que aquest registre està exclòs de la consciència física.

Per a l’ànima el temps no existeix, l’ànima és atemporal, de manera tal que qualsevol esdeveniment que hagi succeït fa cinquanta, cent o deu mil anys enrere, per a l’ànima és com si recentment acabés de produir-se.

Quan una experiència no pot ser resolta emocionalment de forma satisfactòria, quan no es pot sentir i viure tot el que està succeint en una situació traumàtica, es produeix un atrapament de la consciència, i això és vàlid tant per a esdeveniments succeïts en vides passades com en la vida present. L’experiència pot ser tan terrible i insuportable que és impossible sentir conscientment tot el que està succeint en el pla físic, emocional i mental.

Si, a més, la mort sobrevé en aquests moments, l’ànima es queda sense cos i no pot acabar de processar tot el que estava succeint. En la dimensió de l’ànima som energia, i els dolors i emocions no resolts també són energia. Necessitem del cos per a poder acabar amb aquesta experiència. Si no hi ha cos, l’experiència no pot ser processada i acabada.

Això provoca un atrapament de la consciència. D’una banda el cos es mor, però, a conseqüència de l’atemporalitat de l’ànima, la consciència roman atrapada en un esdeveniment que continua succeint en un cicle sense fi. El cos es mor, però l’experiència continua, i d’aquesta experiència en la qual la consciència està atrapada provenen els símptomes que pot presentar una persona.

Quan una persona no pot entrar en un ascensor perquè experimenta ofec, fogots i la sensació de mort imminent és perquè hi ha una altra part de si mateixa que s’està asfixiant en una experiència que no va acabar i que està succeint en una altra realitat. L’ofec, la taquicàrdia i la sensació de mort imminent pertanyen a la part de la consciència que està atrapada en l’experiència en la qual es va quedar sense cos i on encara està agonitzant o lluitant per sortir d’allí. La persona no té forma de saber el que està succeint, perquè tot això succeeix en el pla inconscient, fora de la seva consciència física actual, però experimenta els símptomes i les sensacions com si realment s’anés a morir. D’alguna manera estem atrapats en una altra realitat, una realitat no ordinària, com si estiguéssim vivint dues vides simultàniament. I d’aquesta altra realitat en la qual estem atrapats provenen els símptomes que no podem evitar sentir en la vida actual i per als quals no tenim explicació. Però aquesta altra realitat està succeint aquí i ara, al mateix temps que vivim la nostra vida quotidiana. Aquesta és la raó per la qual un esdeveniment ocorregut en un altre cos, en una altra vida, pot afectar i influir en la nostra vida present.

Un cop comprenem això, entenem que no hi ha necessitat de recórrer a la hipnosi; ni tan sols a un exercici de relaxació o d’inducció. Tampoc hi ha viatge en el temps per la senzilla raó que per a l’ànima el temps no existeix, i tot està ocorrent aquí i ara, només que en dues realitats diferents. I aquesta altra realitat que està exclosa de la nostra consciència és aquí, amb nosaltres, tot el temps, només que està succeint en el pla inconscient. Tot el que necessitem fer és portar a la consciència física aquesta experiència que ja està succeint en el pla inconscient. Com dèiem al principi: fer conscient l’inconscient.

De mode, llavors, que la TVP consisteix bàsicament a portar a la consciència física les experiències que ja estan succeint en la realitat de l’inconscient per a ser treballades terapèuticament en l’aquí i ara del cos físic actual. I és igual si es tracta d’un fet d’una vida passada, de la vida fetal, del naixement o de la primera infantesa. En l’inconscient totes les experiències coexisteixen al mateix temps i sorgirà aquella que l’ànima del pacient necessita sanar.

En una sessió terapèutica, el terapeuta ajudarà el pacient a portar a la consciència física el que ja està succeint en el pla subconscient. Una vegada que l’experiència traumàtica que estava exclosa de la consciència es farà conscient, s’estimularà la persona a reproduir aquesta experiència com si fos allí. És clar que no totes les persones ho vivencien de la mateixa manera. En general, la majoria dels pacients ho viu profundament amb sensacions físiques intenses, però hi ha persones que són molt mentals o racionals, i se’ls fa difícil experimentar el que per a unes altres és natural.

En la mesura que sigui possible cal instar el pacient a sentir en el cos físic el que està succeint en la realitat no ordinària. Aquí és on es duu a terme el treball terapèutic. Durant la sessió el terapeuta ajudarà el pacient a fer conscients les reaccions físiques, emocionals i mentals que estan afectant la seva vida actual i l’assistirà per a acabar definitivament amb totes aquestes sensacions.

Tractant-se d’una experiència de vida passada és ineludible experimentar la mort en aquesta vida per a sortir definitivament de l’atrapament.

Depenent de cada història en particular, pot ser que sigui necessari treballar la vida fetal, el naixement i la primera infància. A vegades això succeeix espontàniament. A vegades es pot fer en la mateixa sessió. Amb major freqüència serà necessari fer-ho en sessions posteriors. Per algunes persones el naixement va ser l’experiència més traumàtica de la seva vida i pot ser que resolguin el problema que les afligeix treballant tan sols la gestació i el naixement.

Amb la TVP poden abordar-se tots els patiments o conflictes emocionals que habitualment són motiu de consulta en una teràpia tradicional. Els motius de consulta més freqüents solen ser les fòbies, pors, angoixa, ansietat, inseguretat, sentiment de culpa, obesitat, insomni, alteracions psicosomàtiques, cefalees cròniques i disfunció sexual entre altres, així com també dificultats en els vincles afectius, por al compromís afectiu o relacions conflictives.

Les contraindicacions són relatives i depenen fonamentalment de cada persona en particular. No es pot treballar amb una persona amb les seves facultats mentals afeblides o alterades ja que es requereix la comprensió intel·lectual per a dur a terme el treball terapèutic. Tampoc es podrà treballar, òbviament, amb una persona amb un infart agut de miocardi, o una arrítmia en curs, però pot treballar-se amb persones que realitzen sense dificultat les seves activitats habituals. Quant als nens, és possible treballar-hi a partir del moment en què poden mantenir una relació amb el terapeuta, però l’ideal és que el professional tingui experiència en el treball amb nens i s’hagi entrenat en la TVP.

Amb la Teràpia de Vides Passades és possible anar més enllà de la resolució del símptoma original. Si la persona és conseqüent amb el treball terapèutic pot aconseguir una altra consciència de si mateixa i del món que l’envolta.

La Teràpia de Vides Passades pot ajudar el consultant a comprendre la raó de les circumstàncies actuals, a assumir la responsabilitat de la seva vida present sense culpar a ningú per les situacions que li toquin viure i, finalment, trobar el veritable propòsit i el sentit d’aquesta vida.

Doctor José Luis Cabouli, agost de 2017.

Revisió lingüística: Jordi Bancells.

Enllaç a l’article original en castellà al web de l’Associació Argentina de Teràpia de Vides Passades (AATVP):

https://www.aatvp.com/articulos/