Entrevista al Doctor Brian Weiss per la revista Athanor en romanès.

Entrevista al Doctor Brian Weiss per la revista Athanor en romanès.

Bandera romanesa animada.La entrevista concedida per la revista Athanor al Doctor Brian Weiss ja està disponible en la llengua romanesa. Agraïm la bona labor de traducció d’en Govor Marian Cosmin.

Equip del web «En cos i ànima».
Dimecres, 2 d’octubre del 2024.

Enllaç de la pàgina novament traduïda al romanès:

Întoarcerea la pace. Interviu cu Brian Weiss (Retorn a la pau. Entrevista a Brian Weiss).
Revista Athanor. Numărul 35. Septembrie-octombrie 2002. Paginile 15-18.
Intervievator: Josep Agustín. Interpret: Loto Perrella. Fotograf: Natalia Campoy.
Cum să fii împăcat cu tine însuți și, în consecință, cu totul, este probabil formula magică cea mai căutată de ființele umane dintotdeauna. Când am fost întâmpinați de Dr. Brian Weiss la hotel și pe parcursul întregului interviu, am fost însoțiți de caracterul calm, amabil și afectuos al acestei persoane (…).
Traducere în limba română: Govor Marian Cosmin.

Web «En cos i ànima» en llengua ucraïnesa.

Web «En cos i ànima» en llengua ucraïnesa.

Bandera ucraïnesa animada.Us informem que ja disposem de les primeres pàgines del web «En cos i ànima» en llengua ucraïnesa. Amb aquest ja són catorze els idiomes del nostre web. Agraïm a Victoria Slatina la seva bona labor de traducció a la llengua d’Ucraïna.

És necessari que la informació sobre les anomenades «teràpies de l’ànima» estigui disponible en els idiomes de les nacions afectades per les guerres, per tres motius:

Primer. Per a donar a conèixer la Teràpia de Vides Passades (TVP). Tant els combatents, com la població civil viuen fets traumàtics degut a la violència de les armes. La TVP facilita o bé curar o bé sanar els fets traumàtics, tant si es van generar en la vida actual, com en encarnacions anteriors.

Segon. Per a donar a conèixer la Teràpia de la Possessió Espiritual (TPE). Quan una persona mor en una zona en guerra, la seva ànima pot anar o no cap a la llum que se li apareix en el moment de morir. En el cas que no hi vagi, pot adreçar-se a l’aura o cos eteri d’una persona viva en la zona de conflicte, sovint també traumatitzada, parasitant la seva energia i alterant la seva conducta. La TPE facilita que l’entitat recuperi el seu camí, alliberant la persona posseïda. L’entitat pot així adreçar-se a la dimensió espiritual, per a després tornar a encarnar-se, on tindrà un nou cos, uns nous pares, una nova família i una nova vida, la qual cosa li permetrà seguir aprenent dins del cicle de vides successives.

Tercer. Imaginem-nos, dins del conflicte entre Rússia i Ucraïna, a una dona ucraïnesa abusada per un militar rus, o una dona russa abusada per un militar ucraïnès. En quina llengua voldran elles accedir a aquesta informació? En la del seu abusador? No! En la seva pròpia. És necessari, doncs, que aquesta informació estigui disponible en els idiomes de les diferents parts de cada conflicte.

Equip del web «En cos i ànima».
Divendres, 23 d’agost del 2024.

Els enllaços de les pàgines novament traduïdes a l’ucraïnès són:

Цілі (Objectius).

Заклик (Crida).

Интерв’ю (Entrevistes).

Брайан Вейсс: «Ми душі, і ми переходимо з тіла в тіло» (Brian Weiss: «Som ànimes i anem de cos en cos»).
Газета Каталунії. Гаспар Ернандес. Середа, 21 січня 2009 року. Відгук. Сторінка 80.
Інтерв’ю з Браяном Вейссом, психіатром і фахівцем з регресивної терапії. У Сполучених Штатах він прийняв понад 4000 пацієнтів які мають спогади про їхні минулі життя.
Переклад: Вікторія Слатіна.

Цитати та свідчення (Cites i testimonis).

Поважати людей в інших положеннях. Свідоцтво Евелін (Respectar els individus de les altres condicions. El testimoni d’Evelyn).
Ця справа доктра Браяна Вейсса належить пацієнтці, яка в цьому випадку взяла ім’я Евелін, цій випадок показує необхідність навчитися поважати людей, які належать до інших груп (…).
Доктор Браян Вейсс. Багато тіл, одна душа. Перше видання каталонською мовою в м’якій обкладинці від видавництва Zeta. Сторінки з 65 по 74.
Переклад: Вікторія Слатіна.

Випадок негайної реенкарнації у в межах однієї сімейної групи. Терапія Минулих Життів (Un cas de reencarnació immediata en el grup familiar. Teràpia de Vides Passades).
Від Леопольда Лаґе, Мерло, Сан-Луис, Аргентина.
Марсела (45 років) прийшла на прийом з метою попрацювати над своєю фобією собак. Вже багато років її сини, дванадцятирічний і дев’ятирічний, заявляли, що хочуть собаку як домашню тварину, але Марсела дуже боялася собак, до такого ступеня, що не могла ходити сама у своєму районі, де багато бездомних собак. Марсела хотіла позбутися цього надокучливого страху, який змушував її діяти майже смішно, коли вона натикалася на будь-якого пса, незалежно від його розміру чи обставин (…).
Переклад: Вікторія Слатіна.

Мультимедія (Multimèdia).

«Космічний кредит» від доктора Луїса Кобоулі. Конференція каталонською мовою з українськими субтитрами («El crèdit còsmic» pel Doctor José Luís Cabouli. Conferència en castellà subtitulada en ucraïnès).
Фрагмент конференції під назвою «Життя перед народженням» доктора Луїса Кобоулі, проведений у Залі Поліевалент Солерас (Лас Гаррігес, Каталунія), у суботу, 29 серпня 2020 року (…).
Профіль видання «Brighteon»: Animaweb. Конференції українською. Дата публікації в «Brighteon»: П’ятниця, 23 серпня 2023 р. Тривалість відео: 3 хвилини 33 секунди. Мова: звук на кастильській з українськими субтитрами.
Переклад: Вікторія Слатіна.

Дякую (Gràcies).

Teràpia Gestalt: l’art de tancar cicles.

Teràpia Gestalt: l’art de tancar cicles.

Model: Carlota Wetzel. Foto: Marc Wetzel.Model: Carlota Wetzel. Foto: Marc Wetzel.

Guía & Ocio Lleida, abril de 2005.

Sanació.

Teràpia Gestalt: l’art de tancar cicles.

Molts tenim cicles de la nostra vida que no sabem com concloure. Successos traumàtics de la nostra infantesa, unes certes dinàmiques familiars, mancances o excessos en la nostra criança, abusos, pèrdues, etcètera, poden provocar-nos en el futur compulsions, addiccions i depressió. La Gestalt ens convida a prendre consciència dels nostres patrons, del personatge que ens hem creat, i ens ajuda a tancar cicles d’una forma adequada. Estem davant d’un aparador i veiem alguna cosa que ens agrada. Què passa quan centrem la nostra atenció en aquest objecte? Ho veiem, ho apreciem en primer pla, però darrere hi ha un fons, un context de milers de coses que poden ésser allí o estar succeint: hi ha molts objectes més en l’aparador, hi ha gent dins de la botiga, gent que passa pel costat, un autobús que s’atura en la parada, dos homes que xerren en una cantonada… Del fons, o del context, ha saltat una forma que acapara la nostra atenció i que està en primer pla.

La teràpia Gestalt es basa en aquesta noció de fons i forma per a explicar com satisfem les nostres necessitats. Per exemple, una persona té set. Aquesta és la forma: una necessitat que ha saltat a primer pla d’entre el fons. És urgent mitigar la set, que ha sorgit com una manifestació física. Immediatament, la persona pren consciència: «Tinc set». S’activa, es mou per a aconseguir aigua. Finalment l’aconsegueix, beu i sadolla la necessitat. El cicle o «forma» de la set s’ha tancat. Això és molt il·lustratiu d’aquesta teràpia. Gestalt vol dir «forma o configuració», i el seu objectiu és ajudar les persones a tancar cicles. Però de vegades els cicles inconclusos no són tan fàcils de tancar com l’exemple de la set: hi ha cicles de vida que no s’han pogut tancar, potser perquè érem nens i no sabíem com fer-ho. Les dificultats experimentades en la infantesa i la manera com s’han encarat poden fer que la persona senti una buidor interior que no sap com omplir. Llavors comencen les compulsions, les addiccions, o es va cap a la depressió…; els símptomes poden ser molts. Com tancar aquest cicle?

Una teràpia experiencial.

En teràpia Gestalt, el pacient no es limita a parlar sobre el que li passa. El terapeuta convida el pacient, primer, a portar la seva atenció a l’aquí i ara, a les seves sensacions, al cos, als gestos. A partir d’allí, pot proposar-li una sèrie de recursos per a donar-li veu a una sensació: «Sento una opressió en el pit», diu el pacient. El terapeuta li proposa visualitzar què és el que l’hi oprimeix. Per exemple, pot ser una roca enorme. El pacient pot posar-li veu a aquesta roca. Si tingués veu, què diria? Així doncs, durant una sessió de Gestalt, que és una teràpia experiencial, es convida el pacient a viure aquesta experiència, no només a parlar-ne. Perquè parlant-ne es fa discursos, ideologia sobre el que està passant, i encara que les paraules són imprescindibles per a integrar el que vivim, cal cuidar que no ens desviïn de l’essencial. Per tant, el terapeuta també para esment a com el pacient viu l’experiència.

En Gestalt es diu que les persones adoptem posicions per a afrontar les diferents situacions de vida, però moltes vegades aquestes posicions són «falsificacions» del que realment som. Ens hem construït un personatge que afronta una situació des d’una posició justiciera, dictatorial, reclamadora, agressiva, invasora, víctima… Però realment som així, o és que ens «convé» ser així? En aquest sentit, la Gestalt convida la persona a prendre consciència d’aquests patrons i a descobrir-ne tots els seus registres, perquè, una vegada reconeguts, es converteixen en recursos.

Recursos de la Teràpia.

Imaginem el cas d’un pacient que encara experimenta fortes emocions respecte a velles escenes de nen relacionades amb els seus pares. El «problema» és que els seus pares ja van morir… Com es tanca aquest cicle? A vegades és tan senzill com convidar el pacient a dir tot el que porta reprimit durant anys (per això sent una opressió en el pit).

Per a això, la Gestalt es val de nombrosos recursos, tots ells extremadament creatius: tècniques psicodramàtiques o expressives, visualitzacions, fantasies dirigides, o la tècnica de la cadira calenta i la cadira buida, entre moltes altres.

Així, el pacient pot asseure’s en la cadira calenta i col·locar el seu pare en la cadira buida. És el moment de dir-li tot el que no ha pogut expressar. El pacient s’esplaia… i després passa a la cadira buida, prenent el lloc del seu pare.

Què li diria el seu pare? Què li passava realment? Potser no es pot resoldre en una sola sessió, però el pacient haurà pogut adonar-se d’aspectes nous i alleugerir el seu pes. És en aquest moment quan la forma perd energia i, a poc a poc, passa al fons; llavors, el cicle s’ha tancat.

Text: Joan Garriga, director de l’Institut Gestalt Barcelona.
Joan Garriga Bacardi.

Teràpies, cursos i formació a Lleida: Coaching Lleida i Isuri Gestalt Lleida (Chus Borrell Feliu).
Chus Borrell Feliu.

Revisió lingüística: Jordi Bancells.

Publicat en la revista Guía & Ocio Lleida, núm. 39 (abril 2005), pàgines 128-129.

Què és la teràpia de vides passades.

Què és la teràpia de vides passades.

Doctor José Luis Cabouli amb una samarreta amb una flor amb una o.

El nostre abordatge terapèutic.

La Teràpia de Vides Passades (TVP) és una tècnica psicoterapèutica transpersonal que bàsicament consisteix a fer conscient l’inconscient. Quan això esdevé sorgeixen a la consciència experiències traumàtiques no resoltes que estaven ocultes en el pla inconscient. Com que en aquestes experiències les persones solen identificar-se a si mateixes en un altre cos, en un altre temps i experimenten la mort en aquest cos, es va denominar a aquesta tècnica Teràpia de Vides Passades.

De manera que, contràriament al que hom creu, la TVP no es basa en la reencarnació, sinó que les vides passades sorgeixen a conseqüència del treball terapèutic. Si el terapeuta sap com treballar en profunditat el símptoma que presenta el pacient, en algun moment del treball terapèutic es trobarà amb una experiència que no pertany al marc de la vida present.

Encara que la TVP va començar a difondre’s de forma universal i massiva a partir de la dècada del 1970, cal fer palès que en realitat ja té més d’un segle de desenvolupament. Va ser el 1904 quan el coronel d’enginyers Albert de Rochas, administrador de l’Escola Politècnica de París, després d’anys perllongats d’investigar els estats profunds de la hipnosi, es va trobar amb el fenomen de les vides successives. Rochas va denominar a aquest procés regressió de memòria, terme que encara avui continua sent emprat per a identificar a aquesta tècnica.

El 1978, el Doctor Morris Netherton publica el seu primer llibre, en què encunya en el seu títol l’expressió Teràpia de Vides Passades (Past Life Therapy, en l’original). Francament, el títol va sorgir d’una consulta realitzada entre tres-cents estudiants d’una universitat de Califòrnia, als quals se’ls va donar a llegir el llibre. Van ser aquests estudiants universitaris els qui en la seva majoria van triar el títol que identificaria la teràpia des d’aleshores.

En 1988, el Doctor Brian Weiss va publicar el seu llibre Many lives, many masters (Moltes vides, molts mestres). Aquest llibre es va convertir en un best seller que va donar l’impuls definitiu mundialment a la Teràpia de Vides Passades.

Si bé la TVP és considerada una tècnica de sanació transpersonal, és més propi definir-la com una teràpia de l’ànima, ja que els patiments són a l’ànima i és l’ànima allò que cal sanar. Però encara podem afegir-hi alguna cosa més. Dèiem que la TVP consisteix bàsicament a fer conscient l’inconscient. Ara bé, André Breton va definir el surrealisme com una expressió verbal espontània de l’inconscient, de manera que seguint a Breton també podríem dir que la TVP és una tècnica de sanació surrealista.

Com funciona la Teràpia de Vides Passades?

S’ha difós l’ús de la hipnosi en el treball amb la TVP; no obstant això, no és necessari recórrer a la hipnosi. El nostre abordatge terapèutic parteix del concepte de l’atrapament de l’ànima i que nosaltres tenim el registre de totes les nostres experiències, només que aquest registre està exclòs de la consciència física.

Per a l’ànima el temps no existeix, l’ànima és atemporal, de manera tal que qualsevol esdeveniment que hagi succeït fa cinquanta, cent o deu mil anys enrere, per a l’ànima és com si recentment acabés de produir-se.

Quan una experiència no pot ser resolta emocionalment de forma satisfactòria, quan no es pot sentir i viure tot el que està succeint en una situació traumàtica, es produeix un atrapament de la consciència, i això és vàlid tant per a esdeveniments succeïts en vides passades com en la vida present. L’experiència pot ser tan terrible i insuportable que és impossible sentir conscientment tot el que està succeint en el pla físic, emocional i mental.

Si, a més, la mort sobrevé en aquests moments, l’ànima es queda sense cos i no pot acabar de processar tot el que estava succeint. En la dimensió de l’ànima som energia, i els dolors i emocions no resolts també són energia. Necessitem del cos per a poder acabar amb aquesta experiència. Si no hi ha cos, l’experiència no pot ser processada i acabada.

Això provoca un atrapament de la consciència. D’una banda el cos es mor, però, a conseqüència de l’atemporalitat de l’ànima, la consciència roman atrapada en un esdeveniment que continua succeint en un cicle sense fi. El cos es mor, però l’experiència continua, i d’aquesta experiència en la qual la consciència està atrapada provenen els símptomes que pot presentar una persona.

Quan una persona no pot entrar en un ascensor perquè experimenta ofec, fogots i la sensació de mort imminent és perquè hi ha una altra part de si mateixa que s’està asfixiant en una experiència que no va acabar i que està succeint en una altra realitat. L’ofec, la taquicàrdia i la sensació de mort imminent pertanyen a la part de la consciència que està atrapada en l’experiència en la qual es va quedar sense cos i on encara està agonitzant o lluitant per sortir d’allí. La persona no té forma de saber el que està succeint, perquè tot això succeeix en el pla inconscient, fora de la seva consciència física actual, però experimenta els símptomes i les sensacions com si realment s’anés a morir. D’alguna manera estem atrapats en una altra realitat, una realitat no ordinària, com si estiguéssim vivint dues vides simultàniament. I d’aquesta altra realitat en la qual estem atrapats provenen els símptomes que no podem evitar sentir en la vida actual i per als quals no tenim explicació. Però aquesta altra realitat està succeint aquí i ara, al mateix temps que vivim la nostra vida quotidiana. Aquesta és la raó per la qual un esdeveniment ocorregut en un altre cos, en una altra vida, pot afectar i influir en la nostra vida present.

Un cop comprenem això, entenem que no hi ha necessitat de recórrer a la hipnosi; ni tan sols a un exercici de relaxació o d’inducció. Tampoc hi ha viatge en el temps per la senzilla raó que per a l’ànima el temps no existeix, i tot està ocorrent aquí i ara, només que en dues realitats diferents. I aquesta altra realitat que està exclosa de la nostra consciència és aquí, amb nosaltres, tot el temps, només que està succeint en el pla inconscient. Tot el que necessitem fer és portar a la consciència física aquesta experiència que ja està succeint en el pla inconscient. Com dèiem al principi: fer conscient l’inconscient.

De mode, llavors, que la TVP consisteix bàsicament a portar a la consciència física les experiències que ja estan succeint en la realitat de l’inconscient per a ser treballades terapèuticament en l’aquí i ara del cos físic actual. I és igual si es tracta d’un fet d’una vida passada, de la vida fetal, del naixement o de la primera infantesa. En l’inconscient totes les experiències coexisteixen al mateix temps i sorgirà aquella que l’ànima del pacient necessita sanar.

En una sessió terapèutica, el terapeuta ajudarà el pacient a portar a la consciència física el que ja està succeint en el pla subconscient. Una vegada que l’experiència traumàtica que estava exclosa de la consciència es farà conscient, s’estimularà la persona a reproduir aquesta experiència com si fos allí. És clar que no totes les persones ho vivencien de la mateixa manera. En general, la majoria dels pacients ho viu profundament amb sensacions físiques intenses, però hi ha persones que són molt mentals o racionals, i se’ls fa difícil experimentar el que per a unes altres és natural.

En la mesura que sigui possible cal instar el pacient a sentir en el cos físic el que està succeint en la realitat no ordinària. Aquí és on es duu a terme el treball terapèutic. Durant la sessió el terapeuta ajudarà el pacient a fer conscients les reaccions físiques, emocionals i mentals que estan afectant la seva vida actual i l’assistirà per a acabar definitivament amb totes aquestes sensacions.

Tractant-se d’una experiència de vida passada és ineludible experimentar la mort en aquesta vida per a sortir definitivament de l’atrapament.

Depenent de cada història en particular, pot ser que sigui necessari treballar la vida fetal, el naixement i la primera infància. A vegades això succeeix espontàniament. A vegades es pot fer en la mateixa sessió. Amb major freqüència serà necessari fer-ho en sessions posteriors. Per algunes persones el naixement va ser l’experiència més traumàtica de la seva vida i pot ser que resolguin el problema que les afligeix treballant tan sols la gestació i el naixement.

Amb la TVP poden abordar-se tots els patiments o conflictes emocionals que habitualment són motiu de consulta en una teràpia tradicional. Els motius de consulta més freqüents solen ser les fòbies, pors, angoixa, ansietat, inseguretat, sentiment de culpa, obesitat, insomni, alteracions psicosomàtiques, cefalees cròniques i disfunció sexual entre altres, així com també dificultats en els vincles afectius, por al compromís afectiu o relacions conflictives.

Les contraindicacions són relatives i depenen fonamentalment de cada persona en particular. No es pot treballar amb una persona amb les seves facultats mentals afeblides o alterades ja que es requereix la comprensió intel·lectual per a dur a terme el treball terapèutic. Tampoc es podrà treballar, òbviament, amb una persona amb un infart agut de miocardi, o una arrítmia en curs, però pot treballar-se amb persones que realitzen sense dificultat les seves activitats habituals. Quant als nens, és possible treballar-hi a partir del moment en què poden mantenir una relació amb el terapeuta, però l’ideal és que el professional tingui experiència en el treball amb nens i s’hagi entrenat en la TVP.

Amb la Teràpia de Vides Passades és possible anar més enllà de la resolució del símptoma original. Si la persona és conseqüent amb el treball terapèutic pot aconseguir una altra consciència de si mateixa i del món que l’envolta.

La Teràpia de Vides Passades pot ajudar el consultant a comprendre la raó de les circumstàncies actuals, a assumir la responsabilitat de la seva vida present sense culpar a ningú per les situacions que li toquin viure i, finalment, trobar el veritable propòsit i el sentit d’aquesta vida.

Doctor José Luis Cabouli, agost de 2017.

Revisió lingüística: Jordi Bancells.

Enllaç a l’article original en castellà al web de l’Associació Argentina de Teràpia de Vides Passades (AATVP):

https://www.aatvp.com/articulos/

Experiències properes a la mort. Testimoniatges: María Blázquez.

Experiències properes a la mort. Testimoniatges: María Blázquez.

https://www.youtube.com/watch?v=zSt9sRNxDfQ

Perfil de creació a «YouTube»: Mas alla de la consciencia. Data de creació a «YouTube»: Dilluns, 8 de juliol del 2024. Durada: 52 minuts i 23 segons. Idioma: castellà.

Una altra Experiència Propera a la Mort (EPM). Aquesta vegada conversem amb María Blázquez, una persona que, de ben petita, se’n recorda d’aquesta experiència màgica i transformadora, en vivenciar un moment de felicitat absoluta i d’un amor indescriptible.

Benvinguts a «Más allá de la conciencia» («Més enllà de la consciència»).

Gràcies per existir.

Informació.

Tota persona té dret a opinar i a ser respectada, encara que les seves idees no siguin les mateixes.

Director: David Payá.

Muntatge: David Payá.

Convidada: Maria Blázquez González.

Veu en off: Eva Galera, Maria Blázquez González.

Taller vivencial «Sanant les ferides de l’ànima». Granada, 13-14-15/9/2024.

Taller vivencial «Sanant les ferides de l’ànima». Granada, 13-14-15/9/2024.

Granada.

Taller vivencial «Sanant les ferides de l’ànima».

Doctor José Luis Cabouli.

Divendres 13 al diumenge 15 de setembre del 2024.

Aquesta activitat és principalment vivencial. Cada persona és treballada individualment acompanyada de l’energia grupal. Al seu torn, la ressonància de cada procés individual aprofundeix encara més el treball total del grup.

Com sempre aquesta activitat està limitada a un grup màxim de 12 persones on el Doctor Cabouli condueix una regressió a cadascuna d’elles.

Lloc: Balneari Alicún de Las Torres, a Granada.

Entrant en la pàgina web del balneari: www.balneariodealicun.com podran visitar el lloc i veure les seves característiques.

El balneari es troba a 90 km de l’aeroport de Granada. Des de l’hotel poden recollir als qui arribin a Guadix, situat a 30 km del balneari.

Aranzel:

L’aranzel del taller és de 600€ (l’hostalatge no està inclòs, s’abona apart).

Cost de l’allotjament: A continuació els informem de les opcions d’allotjament que ens han passat per a l’ocasió:

1) Arribada el dijous i sortida amb eixida retardada abans de les 18 hores del diumenge, incloses les tres pensions completes i l’esmorzar del diumenge: 345€.

2) Arribada el dijous i sortida el dilluns al matí: 400€.

3) Habitació individual: té un suplement de 45€ per a tota l’estada en qualsevol de les opcions anteriors.

Tractament termal.

Per als qui ho desitgin és possible prendre el tractament termal bàsic el qual es pot realitzar el dia anterior a l’inici del taller. Durant el transcurs del taller també es podrà fer però només fora de l’horari de l’activitat.

També és possible realitzar alguna visita guiada el diumenge a la tarda.

Reserva i inscripcions:

En el cas que estiguin interessats a participar és necessari confirmar la reserva de la vacant mitjançant una transferència de 200€. La resta es pot abonar en efectiu a l’inici del taller.

Una vegada es confirmi la inscripció al taller, els interessats podran fer la reserva corresponent d’habitació i tractament termal si ho desitgen. Per a això hauran de coordinar-se amb Rafael Jurado. Oportunament us passarem el seu contacte.

Informes i inscripció: Joana Alenyà Mateu.

Telèfon/WhatsApp: +34 606.204.308

e-mail: joseluiscabouli.espania@gmail.com

www.vidaspasadas.com.ar

Facebook: @terapiadevidaspasadasdoctorcabouli

Instagram: joseluiscaboulitvp

Testimoni d’Orfeo del Doctor Cabouli en romanès.

Testimoni d’Orfeo del Doctor Cabouli en romanès.

Bandera romanesa animada.Els internautes de llengua romanesa ja teniu a la vostra disposició el «Testimoni d’Orfeo», cas del Doctor José Luis Cabouli de teràpia de la possessió espiritual ofert per ell mateix per a la seva reproducció i traducció. Agraïm la bona labor de traducció duta a terme per Govor Marian Cosmin.

Equip del web «En cos i ànima».
Dimarts, 11 de juny del 2024.

Enllaç del document novament traduït al romanès:

Mărturia lui Orfeu. Terapia de posedare spirituală (Testimoni d’Orfeo. Teràpia de possessió espiritual).
Pacientul care ia aici numele de Orfeu a ieșit dintr-o ședință în care a depășit un pact cu întunericul dintr-o viață anterioară. În ședința actuală, terapeutul detectează prezența diferitelor entități neînsuflețite care au pătruns în pacient, profitând de starea sa anterioară. Terapeutul dialoghează cu fiecare dintre aceste entități prin intermediul corpului lui Orfeu, ajutându-le să găsească calea Luminii. În acest fel, ele își eliberează gazda de perturbări și pot relua ciclul încarnărilor succesive (…).
Dr. José Luís Cabouli. Terapia de la posesión espiritual. Técnica y práctica clínica (Terapie de posesiune spirituală. Tehnică și practică clinică). Editorial Índigo. Paginile 319-336.
Traducere: Govor Marian Cosmin.

IV Simposi Internacional de Teràpia Regressiva. 31-5,1/2-6-2024.

IV Simposi Internacional de Teràpia Regressiva. 31-5,1/2-6-2024.

https://asoc-terapia-regresiva.es/simposio/

IV Simposi Internacional de Teràpia Regressiva.

5a Trobada de l’AETR.

31 de maig, 1 i 2 de juny del 2024. Màlaga, Andalusia, Espanya.

Esdeveniment obert i gratuït.

S’agraeix aportació voluntària per a sufragar despeses.

Totes les activitats són en línia i algunes a més presencials.

Lloc de celebració de ponències presencials: (No accessible per a persones amb mobilitat reduïda). Auralife, Carrer Circe, 6. Polígon San Luís. 29006 Màlaga.

Més informació en AETR.es

Inscripció a:

https://asoc-terapia-regresiva.es/simposio-inscripciones-aportaciones-3-opciones/

https://www.aetr.es

Divendres, 31 de maig de 2024.

08h50′. Recepció assistents presencials i en línia.

09h00′. Obertura del simposi i presentació AETR.

09h15′. Descans de 5 minuts.

09h20′. Llicenciada Montse Luezas. Ponència: «El trauma des de la kabalah i la teràpia regressiva».

10h25′. Descans.

10h35′. Psicòloga Beatriz Maeztu. Ponència: «Constel·lacions i regressions: fusió inevitable i sorprenent».

11h40′. Descans.

11h50′. Llicenciada Yamely Pérez. Ponència presencial: «Comprenent el temps en la teràpia regressiva. Viatges en el temps i dimensions alternatives».

12h55′. Descans.

13h05′. Psicòloga María Blázquez González. Ponència: «Teràpia regressiva aplicada a l’embaràs, naixement i bebè».

14h10′. Dinar.

15h50′. Recepció assistents.

16h00′. Psicòleg Carlos González Delgado. Ponència presencial: «Treball energètic i psicologia de l’ànima».

17h15′. Descans de 15 minuts.

17h30′. Diba Aytem Yilmaz. Ponència: «Transformar l’estat d’ànim de la víctima» (en anglès amb interpretació simultània al castellà).

19h00′. Descans de 15 minuts.

19h15′. Doctor Eben Alexander. Ponència: «El viatge d’un neurocirurgià al més enllà» (en anglès amb interpretació simultània al castellà).

20h30′. Descans de 15 minuts.

20h45′. Grup de voluntariat.

21h15′. Tancament.

Dissabte, 1 de juny de 2024.

09h00′. Recepció assistents presencials. Connexió assistents en línia.

09h10′. Psicòleg Nacho Romón. Ponència: «Abús sexual i ànimes perdudes».

16h15′. Descans.

10h30′. Llicenciada Gabriela Legoratti. Ponència presencial: «Integritat del facilitador en teràpia regressiva».

11h45′. Descans.

12h00′. Terapeuta Marcela Pazos. Ponència presencial i exercici grupal: «Atrapament i recuperació de l’ànima des del xamanisme i la teràpia de vides passades».

14h00′. Dinar.

15h50′. Recepció assistents.

16h00′. Llicenciada Alexandra Eduardo. Ponència: «Alliberament del trauma d’accidents» (LTA).

17h15′. Descans.

17h25′. Doctora Ingrid Honkala. Ponència: «No hi ha mort, només hi ha vida».

18h40′. Descans.

18h50′. Psicòleg Joaquín Cámara. Ponència: «El viatge de l’ànima després de la mort» (Amb àudios de regressions reals).

20h20′. Descans.

20h30′. Presentació nou llibre de l’AETR: Teràpia regressiva i consciències no humanes.

21h15′. Acte lliurament de diplomes del I Curs internacional d’entrenament avançat en teràpia regressiva.

22h00′. Tancament presencial.

Diumenge, 2 de juny de 2024.

09h15′. Recepció assistents presencials. Connexió assistents en línia.

09h30′. Llicenciada Begoña Peláez Rodríguez. Ponència presencial: «El bessó solitari».

10h30′. Descans.

10h45′. Psicòloga Sonia Tapiador. Ponència presencial: «Els nens “especials”. Més enllà de les sigles i les etiquetes».

12h00′. Descans.

12h15′. Doctor Juan José López Martínez. Ponència especial: «L’ànima en l’experiència propera a la mort».

14h00′. Dinar.

16h00′. Recepció assistents.

16h15′. Psicòloga Mariu Domínguez. Ponència: «Rescatar el nen per a completar l’adult».

17h30′. Descans.

17h45′. Llicenciat Timm Cristophel. Ponència en anglès amb traducció consecutiva al castellà: «Ressons del teu poder: descobriment del teu llegat kàrmic». Ponència, exemples de regressions, regressió en grup, temps per a compartir i demostració en directe de regressió amb sessió no gaire extensa (en anglès amb interpretació consecutiva al castellà).

20h15′. Descans.

20h30′. Doctora Viviana Zenteno. Ponència: «Sanació i evolució de l’ànima».

21h45′. Tancament de la jornada presencial.

22h00′. Doctor José Luis Cabouli. (Entrevista enregistrada).

Entrevista a Ennio d’Alba

Entrevista a Ennio d’Alba

Nota introductòria

Ennio d'Alba.El sistema espiritual d’Ennio d’Alba funciona sobre la base d’una sèrie de regressions. Però no es tracta de regressions per a saber si en el passat vam ser Napoleó o Cleopatra (estranyament, en les regressions, tothom va ser un personatge famós…). És una regressió en la qual la persona cerca establir, o restablir, la unió amb el seu subconscient, que és el que li guia i l’assessora en aquesta vida. Per a això ha de realitzar diverses sessions en les quals l’instructor li conduirà a una altra dimensió on rebrà informació i consells que li seran útils en la seva vida i li conduiran, si la persona vol, a emprendre un camí espiritual.

Hi ha molts tipus de regressions, i molts mestres, cadascun d’ells té el seu sistema i la seva finalitat. El d’Ennio d’Alba és únic i, a Espanya, l’única persona capacitada i autoritzada a realitzar-les és Loto Perrella, que va treballar molts anys amb ell a Barcelona, assistint-li en les sessions en les quals actuava de traductora, i a Roma, on hi anava regularment, que va traduir el seu llibre «El despertar de la divinitat en l’home», i que va estar amb ell en els darrers dies de la seva vida.

Loto Perrella.
Barcelona. Dimarts, 2 d’abril de 2024.
https://radionicat.wordpress.com

Introducció

Aquest breu quadern1 es distingeix dels altres per haver nascut d’una necessitat que va sorgir quan Ennio d’Alba va autoritzar a alguns dels seus deixebles a actuar com a instructors segons el seu mètode.

Per primera vegada, llavors, l’instructor ha de respondre a les preguntes dels seus alumnes, que, amb tota raó, volen saber qui és Ennio d’Alba, en quines escoles es basa el seu ensenyament, a través de quins mestres es va formar, quin va ser, en essència, el seu recorregut espiritual.

Així que li ho preguntem directament a Ennio d’Alba, en una entrevista en la qual va tenir l’amabilitat de facilitar-nos la informació que se li demanava, amb la finalitat de proporcionar respostes exactes.

L’entrevista es va enregistrar el 18 de febrer de 2003, i d’aquesta es va extreure aquest quadern.

Marinella Bonasso i Anna Maria Venturini

La vida

Ennio Cafagna, el nom místic de la qual és Ennio d’Alba, va néixer a Roma el 26 de setembre de 1926. Va créixer en una família que li va donar una educació, d’acord amb l’època, en la qual es prestava molta atenció a les necessitats físiques del nen i poca a les emocionals i psicològiques.

És un nen introvertit, se sent sol i poc comprès pels seus estrictes pares, que intenten doblegar la seva ja desenvolupada voluntat, fins i tot amb càstigs corporals, i s’ajuda de la imaginació de la qual està abundantment dotat.

A més, és molt curiós i persegueix a tothom amb preguntes constants.

A l’escola fa poc, durant tota la primària i els dos primers anys de secundària els professors no aprecien a un alumne que sembla distret i li posen males notes.

Llavors la imaginació creativa i la visualització, perquè d’això es tractava, eren paraules sense sentit, però el petit Ennio coneix per fi a un professor, un sacerdot intel·ligent, que li comprèn i l’ajuda a lliurar-se als estudis.

Als 12 anys, sent la necessitat de llegir llibres diferents, insòlits, que li guiïn per un camí que sent com a propi, pel qual encara camina a les palpentes.

Se sent especialment atret per les disciplines del ioga, els exercicis del qual també practica, i per la teosofia. En aquella època a Roma no era fàcil aconseguir textos sobre aquests temes, hi havia poques llibreries que tinguessin; ell descobreix una en la Piazza Colonna i es converteix en un assidu visitant.

La seva adolescència transcorre tranquil·lament entre amics i lectures, li agraden les noies, s’enamora amb facilitat, idealitzant l’objecte del seu amor.

Després, els interessos que va conrear d’adolescent passen a un segon pla davant les prioritats de la vida. Es casa aviat i deixa Roma per a traslladar-se a una altra ciutat per motius de treball.

No obstant això, el matrimoni no funciona i arriba la ruptura.

Aquesta separació, amb la decepció i el dolor que li segueixen, és un esdeveniment molt important en la seva vida, que l’obliga a mirar dins de si mateix i a reprendre el fil de la seva cerca interior.

El camí espiritual

En aquella època, Ennio llegia molt, va aprendre moltes filosofies orientals i occidentals, es va interessar per les antigues escoles de misteris i l’hermetisme i, «per casualitat», va trobar en una revista un anunci d’una escola rosacreu, en la qual es va matricular immediatament.

L’escola va enriquir la seva cultura esotèrica i hermètica, però per a rebre les 12 iniciacions havia de viatjar periòdicament a Lugano.

Mentrestant, medita i en la meditació estableix contacte amb Brunilde, el seu Subconscient, que se li apareix per primera vegada vestida de guerrer i comença a guiar-li, fent-li recuperar antigues iniciacions rebudes en vides passades i suggerint-li les etapes del que després serà, al llarg de molts anys i amb moltes modificacions posteriors, el «camí» espiritual, tal com el coneixem avui.

Brunilde li acompanya, és la seva mestra durant molts anys, perquè Ennio, fet absolutament excepcional, a diferència de la resta de tots nosaltres, no va tenir un mestre humà que li escurcés el camí. D’ella extreu també la inspiració per als poemes que comença a publicar.

Per consell de Brunilde, tria el seu nom místic, que substituirà al seu segons el costum, per a treballar en l’esfera espiritual.

Un dia, Ennio es troba a Alba (Piemont). De sobte li crida l’atenció la imatge dels quatre evangelistes en la façana de la catedral sota la forma dels seus respectius animals, cadascun representant una de les quatre constel·lacions que formen la «gran creu fixa» de l’astrologia: Aquari, Leo, Bou [Brau], Escorpí, el símbol del qual és l’Àguila. Junts formen el nom d’ALBA.

Els evangelistes també simbolitzen els quatre elements: aire, foc, aigua i terra, elements que també estan representats per cadascuna de les lletres hebrees que formen el nom Jahvé. Simbòlicament, és una imatge completa de la Creació, i així comprèn la raó del seu nom, que li va suggerir Brunilde.

Durant aquest temps dona conferències, celebra seminaris en els quals també es fan exercicis de visualització, intenta difondre el que ha après i que ja forma part íntima de si mateix.

Ennio d'Alba - volum 1: Il risveglio della divinità nell'uomo: la via dell'amore-conoscenza - Roma: Fermenti, 1988. Portada. Italià.També escriu alguns dels seus quaderns2, i pren forma el primer volum de «El Despertar de la Divinitat en l’Home»3, que més tard serà traduït a l’alemany i després al castellà.

També en aquesta època entra en contacte amb alguns mestres xamans (aquesta vegada de carn i os) i, encara que considera que aquest camí no és el més adequat per a la forma mentis de l’home occidental, extreu d’aquests útils ensenyaments.

A Lugano, Ennio aconsegueix el grau 12, la darrera iniciació rosacreu, i en aquesta ocasió es troba amb el seu Mestre personal.

El Mestre el mira com si volgués escodrinyar la seva ànima, li mira fixament als ulls i després desapareix, deixant-li decebut i erròniament convençut que no ha estat acceptat.

Parla d’això amb els seus instructors i s’adona que cap d’ells ha arribat mai a aquest nivell.

El Mestre que se li va aparèixer és un desconegut per a ell i només més tard, «per casualitat», veu el seu rostre retratat juntament amb el d’alguns altres Mestres, en un llibre que troba en una paradeta. Naturalment, el compra.

És el Mestre Lahiri Mahasaya, un deixeble de Babaji, que va viure a Orient, i que continua apareixent-se-li després, alternant amb els altres del retrat.

En aquest punt acaba el seu camí amb els Rosacreus. Li han donat una educació principalment cultural, reduint-se al mínim l’ensenyament esotèric de l’escola, excepte les cerimònies iniciàtiques, que no s’explicaven. Hi havia molt d’aparell i poca substància.

Però aquestes coses li van empènyer com un ressort i, sobretot, li van portar a Suïssa.

Lugano era un punt obligat en el seu camí, el seu Mestre es va encarregar que arribés allí en el moment oportú.

«Solia anar a les reunions adequades», diu Ennio, «anava als llocs adequats,… aquí va començar tot. Vaig conèixer a una senyora que em va aplanar el camí i em va presentar a la gent convenient. Aquí va començar tot».

Ella li presenta a gent, gent que l’ajuda perquè pugui començar a fer les seves primeres sessions com a instructor, ara sempre individualment, per a experimentar en uns altres el camí que li havia fet fer, al llarg del temps, el seu Subconscient.

De nou a través de les persones que va conèixer a Suïssa, va entrar en contacte amb una associació esotèrica americana anomenada BOTA, «The Builders of the Adytum», (en italià I Costruttori del Tempio [interiore]), Els constructors del temple (interior), i, després del seu encàrrec, va començar a traduir per als estudiants italians els fascicles que aquesta escola enviava als seus alumnes francesos.

Fa el treball en poc temps, tal com li han demanat. Ha estat esgotador, però ha enriquit el seu coneixement amb les quatre ciències hermètiques: Alquímia, Tarot, Càbala i Astrologia i li permet ordenar les diferents peces de la visió esotèric-hermètica del món.

En aquests anys, Ennio encara no és el que es diu un «mestre realitzat», és a dir, la transició del seu Mestre personal al Mestre Còsmic, amb la seva identificació amb Ell, és una transformació que encara no s’ha produït. Però ajudar als altres també accelera el seu camí.

Finalment, als setanta anys, Ennio és un Mestre.

Gràcies als seus interessos, inicialment culturals, però sorgits d’allò més profund del seu ser, als seus estudis, a la seva meditació sostinguda per una fèrria voluntat de seguir endavant, sense l’ajut d’un instructor extern, la qual cosa era la seva tasca en aquesta encarnació, la darrera com a ésser humà, s’ha complert.

Ara també pot mostrar als altres, de manera total, la via iniciàtica del «Camí Espiritual».

4

I ara que
he complert aquesta vida
em miro a mi mateix
com des de fora
per a admirar
la Gran Obra
en mi realitzada
gràcies a Tu, El meu Senyor.
És un edifici immens i poderós,
etern i immortal,
una divinitat entre els mortals
present en diversos mons
per a manifestar, en El teu Servei,
La teva Glòria en la creació
per a poder sanar i harmonitzar totes les coses
eliminant la malaptesa
de les ments humanes
l’únic desordre actual en aquesta terra
entre tant ordre en l’univers.


Notes:

1 2 Quaderns d’Ennio d’Alba. Impresos per l’A., els Quaderns donen suport a les sessions vivencials, i són 42 en número.

3 Ennio d’Alba – volum 1: Il risveglio della divinità nell’uomo: la via dell’amore-conoscenza – Roma: Fermenti, 1988; Ennio d’Alba – volum 2. Il risveglio del divino nell’uomo. La realizzazione: sistemi iniziatici operativi – Roma: Fermenti, 1997.

4 El poema és d’Ennio d’Alba.

Enllaç al web de l’Associació Argentina de Teràpia de Vides Passades (AATVP).

Enllaç al web de l’Associació Argentina de Teràpia de Vides Passades (AATVP).

Bandera argentina animada.Us informem que el web «En cos i ànima» disposa d’un enllaç al web de l’Associació Argentina de Teràpia de Vides Passades (AATVP): https://www.aatvp.com/ Agraïm la col·laboració a la Presidenta d’aquesta entitat, Llicenciada Claudia de Vincenzi.

Equip del web «En cos i ànima».
Dimecres, 17 d’abril del 2024.